Punys

En el marc del projecte europeu Fabulamundi, proposem un espectacle semimuntat de l’autora francesa Pauline Peyrade. Els espectacles semimuntats són treballs escènics sense escenografia ni vestuari definitius, en què els actors han treballat les situacions i els personatges de l’obra sencera, però sense tenir encara el text del tot memoritzat.

Sinopsi

Punys parla de la lluita per refer-se. Narra la història de cinc moments en una relació tòxica, des de la primera trobada fins al punt de ruptura final, explicats des del punt de vista d’una dona en estat de xoc que intenta donar sentit al què ha viscut. És la història de cinc accions amb perspectives radicals que fan aflorar la pèrdua emocional. Esgotar-se per estar despert, destruir-se per ser reconstruït, viatjar molt lluny per sentir-se proper a un mateix; cada experiència explora un estat límit per fer palesa la força implacable del rebuig i la resistència que tothom porta a sobre: ulls que no miren mai cap avall, punys tancats amb fermesa en la foscor.

Presentació

Punys és un combat per aconseguir restituir-se un mateix. Consisteix en cinc moments d’una història d’amor tòxica (OEST, NORD, SUD, PUNTS, EST), des de la primera trobada fins a la ruptura, explicats des del punt de vista d’una dona en estat de xoc que fa el possible per trobar sentit a tot el que ha viscut.

El primer episodi que es va escriure és el que avui tanca l’espectacle: «EST». Es tractava d’un encàrrec del Festival d’Avinyó i la SACD per al programa Sujets à Vif («Temes en carn viva») de 2015. En aquella ocasió vaig coincidir amb Justine Berthillot, que és artista circense, i és per a ella que vaig escriure el text i amb qui hem creat l’espectacle a França el 2018. El primer episodi de 2015 relata un intent de fuga frustrat, ja que, quan arriba al pont del Sena, l’heroïna gira cua i se’n torna a la seva gàbia. Com que el text era d’una certa llargada, em vaig estimar més desplegar la història, indagar en les qüestions del confinament, la manipulació, l’alienació, i trobar una via de sortida per al personatge.

L’obra està construïda com un políptic i investiga els motius de la ruptura i la desorientació, tant en el fons com en la forma. Som tot just després de l’impacte, en ple record del trauma. El personatge principal repassa els episodis principals de la seva història (la primera trobada, el record traumàtic, l’agressió quotidiana) per entendre el que li ha passat i com ha estat capaç de suportar, d’acceptar, de sobreviure a tot allò durant tant de temps. Reviu l’experiència de la divisió, del conflicte intern (apareix representada al text per dos personatges, TU i JO) i assumeix el risc de tornar-se a perdre. El perill d’aquesta aposta l’ajudarà a trobar una via d’escapatòria dins d’ella. D’aquesta manera, Punys obre un espai mental i dona peu a l’aparició de projeccions, no totes volgudes. L’amant, l’home, apareix a l’obra com a ELL: el nom ja deixa clar que el veurem a través dels ulls d’ella. Ens endinsem, doncs, en la seva subjectivitat.

Per fer evident la desorientació, l’atordiment del personatge, cada part del text està ancorada en un univers formal particular, radicalment oposat als altres. Partitura musical, relat, escena dialogada, poema sonor o monòleg; el material textual es transforma al compàs de les anades i vingudes dels sentits i de la memòria, encara en carn viva, víctima dels canvis de rumb sobtats. El personatge surt empès d’un punt cardinal, d’un territori a l’altre, però sempre immers en la immobilitat més profunda. Aquesta tensió entre convulsions i moviments frenètics del pensament és el que explica la dinàmica de la repetició, que és el pal de paller de l’obra.

En resum, Punys és una mena de fresc interior en moviment d’una història que s’explica i reexplica per trobar la seva pròpia escapatòria. El subtext que amaga són les qüestions de la interdependència, l’alienació, la violència consentida, l’indret problemàtic on orbiten dos personatges que es comporten com gat i gos.

El text està publicat per Les Solitaires Intempestifs. A França se n’han fet diverses lectures. N’han quedat entusiasmats comitès de lectura de la Comédie-Française, del Teatre Nacional d’Estrasburg i de la Mousson d’été.

La producció original és una creació de la #CiE per al Festival SPRING i Subsistances (Lió) el 2018.

Pauline Peyrade

Aquest semimuntat es duu a terme en el context del projecte Fabulamundi. Playwriting Europe.