Qui-ets

El Llullu, nascut amb paràlisi cerebral, mai no podrà caminar, però el seu pare té l’objectiu de veure’l córrer. Acompanyats de la mare i la germana, passejaran la cadira de rodes del Llullu per tot el món, atraient totes les mirades. Fins que un dia, el somni es farà realitat.

Vaig publicar Quiet l’any 2008 en una col·lecció de narrativa, quan el Llullu tenia 8 anys. El llibre va començar a circular de seguida i es va traduir a diverses llengües, algunes tan llunyanes com el coreà. El 14 de juny de 2009 en vam fer una lectura pública il·lustrada amb música en el marc del concert benèfic Mou-te pels Quiets. Alguns dels actors amics que hi van participar ja em van parlar aquell dia de la força dramàtica de les escenes que llegien. El concert va omplir la sala gran de l’Auditori i va acabar amb una versió de L’home estàtic interpretada a cappella per Pau Riba i Sergi López, amb el Llullu dalt de l’escenari. El 24 de juliol el Llullu ens va deixar. Després del dol, em vaig posar entre cella i cella fer-ne una versió teatral, que amb els anys ha anat evolucionant. Aquesta lectura dramatitzada vol ser un primer intent d’enlairament de la paraula escrita a la dita. 

Màrius Serra

Màrius Serra és escriptor, llicenciat en Filologia Anglesa i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. La seva obra literària, guardonada amb premis com el Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Ramon Llull o Sant Jordi, comprèn novel·les com Mon oncle (1994), Farsa (2006), De com s’escriu una novel·la(2004) o Plans de futur (2012), relats com La vida normal (1998), assajos com Verbàlia (2000) i llibres tan personals com Quiet (2008), en el qual retrata la vida al costat del seu fill discapacitat. Acaba de publicar la seva última novel·la: Res no és perfecte a Hawaii (2016). Les seves obres han estat traduïdes al castellà, l’italià, el romanès, el coreà, l’alemany i l’anglès. Ha traduït al català obres narratives i teatrals d’Edmund White, Tom Sharpe, Groucho Marx, Jayne Anne Philips, Matthew Kneale, Joe Brainard, Steven Berkoff o Tom Stoppard. Va rebre el XVI Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 2006-2007 per la seva traducció d’Arcàdia, de Tom Stoppard, representada al TNC. Col·labora a La Vanguardia, TV3 i Catalunya Ràdio.