Semàfor

Un noi de setze anys fa jocs malabars en una cruïlla de carrers i passa el barret entre els cotxes aturats al semàfor. “Si quan acabes de fer malabars, algú, en comptes de donar-te unes monedes, t’ensenya un bitllet, ja saps què vol.”

Una dona li entrega cada dia unes monedes. Un home, també. La dona convida el noi al seu apartament. L’home li ofereix un treball estrany, gens convencional. Però les coses no són com semblen. Un tràgic accident ocorregut tres anys abans ha deixat seqüeles que es manifesten en el present.

L’AUTOR

Octavi Egea i Climent

(Barcelona, 1946)

La infància i primera joventut les vaig viure a la Barceloneta. Per part del meu pare tinc arrels murcianes, alacantines i irlandeses, d’on era originària la meva besàvia. De la branca materna, catalanes, navarreses, menorquines i gallegues. El meu pare –nascut a Múrcia– em va iniciar en la lectura i l’escriptura en català, ja que a l’escola no se n’ensenyava. Als dinou anys em vaig incorporar a una companyia de teatre afeccionat, com a actor i, més tard, també com a director.

Els meus estudis i activitat laboral no van tenir res a veure amb la literatura, i no va ser fins als quaranta anys que vaig començar a escriure professionalment en una editorial de publicacions d’oci. La meva primera novel·la es va publicar el 1987. Vaig debutar en el teatre professional el 2002, amb l’adaptació del guió cinematogràfic When Harry met Sally… de Nora Ephron per a comèdia musical, amb música i lletra de cançons de Joan Vives i direcció de Ricard Reguant. En traducció alemanya es va estrenar a Berlín el 2004. Altres traduccions i adaptacions de musicals són Grease, Siete novias para siete hermanos i Cantando bajo la lluvia, estrenades a Barcelona i Madrid. Com autor de text he estrenat J.R.S. de dotze anys, Persones perdudes, Don Juan, te odio; els infantils Djavan i Els diferents, i el musical Freguem-nos una mica.