Josep Maria Miró, un autor polític

Abans de lliurar-se a l’escriptura dramàtica, Josep Maria Miró va fer de periodista durant molt de temps. Actualment s’ha allunyat d’aquella primera vocació, però la seva mirada sobre el món continua sent la de l’observador que busca la veritat. Si la seva obra ha estat qualificada sovint de polèmica és precisament perquè s’inspira en la realitat del seu entorn amb la intenció de suscitar el debat.

Aquest compromís, que és la raó fonamental de la seva relació amb el teatre, es percep en la recerca formal de la seva escriptura, que tendeix a reflectir la complexitat del món. Així, rebutja des de les seves primeres peces el teatre fundat en la peripècia, obvi i sense plecs que, sota una aparença de modernitat desacomplexada, en realitat només és una continuació de les vellúries del teatre burgès.

Les obres de Josep Maria Miró desorienten, pertorben, intranquil·litzen; obren uns nous horitzons en què les coses que veiem semblen adquirir de sobte una espessor que enterboleix progressivament les perspectives. Són una de les més belles cristal·litzacions d’aquest neguit tan particular, la simple expectativa del qual constitueix avui una de les poques raons per continuar anant al teatre. Però on rau la seva veritable força? Com s’hi transforma el dubte en projectil? I, a una velocitat astoradora, en projectil que esmicola els prejudicis, que assola els tòpics i esclata al bell mig d’allò que anomenem teatre?

Laurent Gallardo

 És Professor titular d’Estudis Ibèrics de la Universitat Grenoble Alpes (França), especialista del teatre contemporani espanyol i català. Paral·lelament a la seva activitat universitària, és traductor teatral, associat a la Maison Antoine Vitez (Centre internacional de la traducció teatral), i membre del comitè de lectura del Teatre Nacional de Catalunya i del Festival de la Mousson d’Eté.

Ha traduït al francès obres de Lluïsa Cunillé (Occisió, Barcelona, mapa d’ombres, El temps Islàndia), Josep Maria Miró (La dona que perdia tots els avions, El principi d’Arquimedes, Fum, Nerium Park, El col·laborador), Victoria Szpunberg (La màquina de parlar, La marca preferida de les germanes Clausman) i Aina Tur (Dimecres).