Tara

L’Elayne vol que la deixin en pau però no hi ha manera. Quan no són els amics, és la seva germana. Tots es creuen amb dret a dir-li què hauria de fer i deixar de fer, què hauria de pensar, amb qui hauria de parlar i on hauria d’anar. Hi ha alguna manera d’escapar de tot això?

“A Tara, l’escriptura de tucker green és tan insistent com sempre, però més tranquil·la i controlada. Aguda. Picant. Subtil. Com sempre, hi ha alegria en el llenguatge, que de vegades balla, de vegades et martelleja les orelles – o se’t fica per força coll avall, emprenyat. De vegades és seriós, de vegades fins i tot inquiet. Sota les rèpliques superficials batega el subtext, suggerint un món d’angoixa, un univers de dolor. El riure és àcid; se t’enganxa a la gola.”

Aleks Sierz