Veritat i mentida: Joves, autenticitat i poder

Joves i adolescents creixen en un univers ple d’imatges, pantalles interactives i dispositius intel·ligents, experimentant amb nous llenguatges, nous gèneres i formes narratives. Els videojocs s’han convertit en un espectacle de masses i les xarxes socials són el lloc de converses i d’intercanvi de coneixement, d’auto-expressió i de creativitat. Com s’articula ficció i realitat en aquets entorns? És menys real el què passa en un videojoc que en un joc de taula? Hi ha un jo real diferent al jo virtual i de les xarxes socials? Com aprenen a distinguir la veritat de la mentida?

Simulació i versemblança en els videojocs; autenticitat i postureig en les xarxes socials; imitació, remix i còpia en les pràctiques creatives, gamificació de la vida quotidiana, quantificació i monetització de la sociabilitat, col·laboració entre pars, consum i conformitat en els ideals dels joves i adolescents o pensament crític i resistència… de tot això que passa i més en el món de joves i adolescents en parlarem en un diàleg a tres nivells –educació, comunicació i experimentació creativa– en el què esteu convidats a dir la vostra i apropar-nos d’una forma oberta a les formes de divertir-se, relacionar-se, aprendre i fer-se grans dels nois i noies d’avui.

Daniel Aranda

Daniel Aranda és doctor en Comunicació Audiovisual i professor agregat dels Estudis de Ciències de la Informació i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, investigador del grup de recerca GAME i ha estat co-editor de la Revista Anàlisi Quaderns de comunicació i cultura. Ha publicat diversos articles i llibres com ara Game & Play. Diseño y análisis del juego, el jugador y el sistema lúdico (2015), Ludoliteracy: Informe sobre la alfabetización mediática en el juego digital. Experiencias en Europa (2015), El impacto de lo digital en la comunicación y las relaciones de los adolescentes (2015), El juego digital e Internet como ecosistema lúdico. Jerarquía de medios para el entretenimiento y alfabetizaciones emergentes (2014), Fanáticos. La cultura Fan (2013). La seva línia investigació actual se centra en l’estudi de les formes de consum, pràctiques culturals i dinàmiques socials relacionades amb l’oci i l’entreteniment digital de joves i adults.

Núria Guiu

Núria Guiu és ballarina i coreògrafa graduada a l’Institut del Teatre de Barcelona. Actualment estudia el grau en Antropologia i Evolució Humana a la Universitat Oberta de Catalunya i és professora de ioga certificada del mètode Iyengar. La seva carrera com a ballarina inclou companyies espanyoles com IT Dansa o La Veronal i compassos internacionals com Cullberg Ballet (Se), GiseleVienne (Fr), Carte Blanche Dance Company (No), Jasmin Vardimon (UK), Kobalt Works (Be), Ingri Fiksdal (No), entre d’altres. Entre 2009 i 2010, va formar part del projecte Kamuyot, una peça de Batsheva Dance Company dirigida a un públic adolescent i presentada durant 8 mesos a diversos centres de secundària entre Suècia i Israel. La seva última obra és Likes que parteix de l’anàlisi de dos fenòmens populars de Youtube: el cover dance i els tutorials i vídeos sobre les diferents tècniques de ioga; des d’una perspectiva sòcio-antropològica, l’artista aborda el públic amb un discurs sobre el valor social d’un like en les nostres societats digitals.

Gemma San Cornelio

Gemma San Cornelio és llicenciada en Belles Arts i doctora en Comunicació Audiovisual. Actualment és professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, és investigadora del grup de recerca mediacions en cultura i comunicació digital. Ha escrit diversos articles i llibres sobre art, comunicació i mitjans digitals com ara Arte e identidad en Internet (2008), Exploraciones creativas. Prácticas artísticas y culturales de los Nuevos medios (2010) o Creativitat i innovació en la indústria de l’entreteniment (2017). Ha treballat en diverses investigacions sobre la creativitat i la cultura participativa, les visions de la maternitat a les xarxes socials, les selfies com a narracions personals, els nous gèneres narratius a YouTube o les experiències artístiques en realitat virtual i augmentada.