WW

03Sinopsi

En un futur no gaire llunyà, els humans podrem descarregar la nostra memòria en un disc dur per tal de poder ser reviscuts dins d’una simulació.

La Paula despertarà dins d’aquesta “no vida”. És una dona gran dins del seu cos de jove, ja ha viscut la seva vida i ha passat per molt, per tot, però malgrat això, haurà de seguir vivint. Haurà triat tenir l’aspecte de quan tenia trenta anys i s’enfrontarà a un purgatori fantasmal construït a partir de les dades i els records que ella i la resta d’usuaris han aportat. Wiki World (així es diu aquest món) és la suma de la informació que cada persona que l’ha viscut té d’ell. La Paula haurà de reaprendre a viure en aquesta suma de subjectivitats, aquesta espècie de videojoc etern mancat d’objectiu on es retrobarà amb fantasmes del passat que ella mateixa projectarà des del propi record. La Jana, qui fou l’amor de la seva vida i que morí molt abans de l’existència d’aquesta tecnologia, apareix doncs, no com era, si no tal com la Paula la guardava dins el seu cap.

“L’existència precedeix l’essència”, però què passa quan no hi ha finalitat, quan ni tan sols hi ha un final que acabi definint qui has estat? Quan tampoc hi ha un Déu, ni lleis que ens jutgin? Què passa quan en un món virtual tot és possible i no cal passar comptes amb ningú? Desinhibiríem els nostres desitjos i instints més primaris? Es revelaria el nostre veritable “jo” o directament desapareixeria? Les mateixes qüestions apareixen quan parlem d’avatars, de relacions virtuals, de la impunitat a les xarxes… Per això, aquesta és una obra que parla de temes absolutament contemporanis. El “jo” i la realitat és posen en dubte. Les relacions canvien i la nostra moral, també.

A partir d’una relació desigual d’amor entre una dona i la seva parella que existeix per i per a l’altra persona, WW parla d’aquestes màscares i avatars amb els quals donem sentit avui en dia a les nostres vides i relacions, de com moltes vegades deixem de relacionar-nos amb les persones en si mateixes, per acabar simplement, confrontant-les amb les nostres fantasies i fantasmes.

Aquesta lectura forma part del cicle Màquina Persona. Intel·ligència Artificial i creació que vol alimentar les reflexions al voltant de la Intel·ligència Artificial partint dels supòsits filosòfics i artístics en processos de creació híbrida.

Aquest text va rebre un ajut a l’escriptura teatral per a la temporada 2021-2022 de la Sala Beckett amb l’ajuda de la Fundació SGAE.