Allò que mirem i allò que sabem (Taller pràctic de creació escènica)
Total hores: 24h
Per a més informació contacta amb obrador@salabeckett.cat
Aquest curs serà de caràcter presencial. En cas que finalment no sigui possible fer-lo a la Sala Beckett, es cancel·larà.
Aquesta imatge està extreta de la pel·lícula Happiness de Todd Solondz. El que veiem és una escena d’un sopar entre un fill i el seu pare. Es tracta d’una imatge agradable de colors clars, sense ombres. Podríem dir que estem davant d’una imatge sense cap contrast, una imatge que entenem molt bé i que sabem llegir: un pare amb un punt just d’autoritat, un fill sa que dibuixa un lleuger somriure i una taula amb menjar abundant. No hi ha tensió en allò que mirem ni tampoc en allò que escoltem (el pare explica al seu fill que fins als tretze anys no es pot quedar sol a casa i el fill ho entén). La tensió, de fet, radica en la relació entre allò que mirem i allò que sabem: sabem, per una escena anterior, que el pare és pedòfil i planeja drogar i violar el millor amic del seu fill. A partir d’aquí, la manera que tenim de mirar la imatge canvia radicalment.
Al llibre Maneres de mirar, John Berger diu: “The relation between what we see and what we know is never settled” (o sigui, la relació entre allò que mirem i allò que sabem no està mai fixada). Si pensem en el teatre que interessa a ATRESBANDES, ens adonem que sempre compleix aquesta premissa: el que sabem com a espectadors i el que mirem està sempre en conflicte, no està resolt; i aquest fet genera un contrast, una tensió que ens captiva, que ens emociona. Ser conscient d’aquest tret comú que, per a nosaltres, té l’expressió artística ens serveix com a creadors per decidir si el que tenim entre les mans també pot interessar els altres o no. Per tant, es converteix en una eina essencial per escollir o descartar el material escènic que presentarem, que és, en última instància, el que els creadors escènics fem: decidir què mostrem i què no.
En aquest taller posarem el focus en aquesta relació entre mirar i saber, i analitzarem com les arts escèniques ens ofereixen la possibilitat de manipular-la, fent servir eines textuals, visuals i sonores. Concretament, compartirem exemples pràctics que posin en joc la relació entre allò que sap l’espectador i allò que mira. Utilitzarem diferents exemples d’obres visuals (còmic, pintura, fotografia, cinema) per analitzar aquesta relació. Aquests exemples seran el punt de partida de diferents càpsules escèniques que crearan els participants del taller.
Ideat per Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo
Impartit per Albert Pérez Hidalgo
L’Obrador d’estiu de la Sala Beckett forma part del GREC 2021 Festival de Barcelona.
Mònica Almirall Batet, Miquel Segovia Garrell i Albert Pérez Hidalgo formen la companyia ATRESBANDES. Si bé és difícil catalogar la seva feina, tots els seus treballs sí que tenen un tret en comú: advocar per un teatre experimental on el procés d’investigació és fonamental. Des del 2011, han desenvolupat una trajectòria eclèctica amb espectacles de diferents formats i temàtiques. Els seus tres primers treballs (Solfatara, Locus Amoenus i All in) formen una mena de trilogia sobre l’individu i les diferents formes que troba per expressar (o no) el seu interior. Aquestes tres primeres peces s’han pogut veure en diferents teatres i festivals d’Europa, com el Teatre Rond Point de París, el Piccolo de Milà o el Be Festival de Birmingham, on Solfatara va guanyar el premi del públic i el premi a la millor obra.
A partir de 2017 ATRESBANDES comença una nova etapa que es veurà marcada per la col·laboració amb altres col·lectius d’arts en viu. L’últim sopar és una col·laboració amb la companyia belga-anglesa Reckless Sleepers (Festival FIOT de Carballo i Sala Hiroshima, 2018). Coda és un collage escènic que gira al voltant de la vida i l’obra de Dmitri Xostakóvitx amb la música del Quartet Brossa (Teatre Grec, 2019). Última Thule és una peça de dansa creada per a HOTEL – Col·lectiu Escènic (Teatre Nacional de Catalunya, 2019). I per últim, It don’t Worry Me, en complicitat amb el duo format per Bertrand Lesca i Nasi Voutsas, va ser estrenada al Teatre Lliure el gener del 2020.
En paral·lel al treball de creació, la companyia també imparteix tallers d’arts escèniques en què comparteix les eines de creació que fa servir en els seus treballs. Els tallers sempre estan vinculats al moment creatiu de la companyia i tenen l’objectiu d’obrir la sala d’assaig per compartir maneres de fer davant de l’abisme de l’espai en buit.
Una altra activitat paral·lela a la creació de peces escèniques ha sigut el comissariat del projecte CROQUIS a Barcelona. Del 2014 al 2017 la companyia va impulsar, juntament amb la Sala Beckett i el Centre Cívic Can Felipa, una mostra de treballs escènics en fase de creació. L’objectiu del projecte era proporcionar un espai als artistes de les arts en viu que volguessin compartir esbossos, idees o experiments del treball creatiu amb un públic que de manera anònima i per escrit podia expressar els seus pensaments respecte al que acabava de veure. El projecte va rebre el premi Injuve l’any 2014.
L’admissió es farà segons valoració del currículum.
Els cursos tenen places limitades. La reserva de plaça es farà un cop formalitzat l’import del curs.
Les dates indicades per a cada curs o seminari podran experimentar de manera excepcional alguna variació, que serà notificada convenientment.
Perquè el curs es pugui fer, caldrà que aquest tingui un mínim d’alumnes inscrits. En cas contrari, quedarà anul·lat i l’alumne tindrà l’opció d’apuntar-se en un altre curs (sempre que en aquest hi hagi places lliures) o bé la devolució de l’import pagat (100%). En el cas que l’alumne es doni de baixa, se li retornarà el 75% de la matrícula, sempre que ho comuniqui, com a mínim, 10 dies abans de l’inici del curs.