Dramatúrgies del pensament. Escriure i fer teatre per a aquests temps
Aquest curs serà de caràcter presencial. En cas que finalment no sigui possible fer-lo a la Sala Beckett, es farà de manera virtual.
Per què la meva tieta no va al teatre? Per què el meu millor amic pensa que el teatre és avorrit? Per què el meu veí es queixa que al teatre mai no entén res? Si en la percepció de la gent el teatre és considerat com alguna cosa complicada i elitista, probablement és perquè ha perdut contacte amb la societat. Aquí, com en altres països, el problema més gran que el teatre té avui en dia és la seva relació amb el públic.
Quin teatre podem escriure i fer per canviar aquesta percepció, per tornar a interessar la gent i per ser útils a la societat en què vivim?
Aquest curs es planteja reflexionar al voltant d’aquests temes, amb la finalitat de crear dramatúrgies de qualsevol mena que tinguin com a objectiu la recerca d’una modalitat interessant de connexió amb el públic.
Als participants se’ls demanarà presentar-se amb una idea i un esborrany de projecte –sigui en forma de text dramàtic o no– que desenvoluparan durant tot el curs.
A cada sessió tractarem arguments que puguin fer servei per eixamplar els nostres horitzons creatius: farem servir materials textuals i audiovisuals, prendrem en consideració temes de debat social del moment i mirarem enrere en la història del teatre i buscarem exemples actuals que ens puguin ajudar a entendre quin és el millor camí a seguir per a cadascú de nosaltres a l’hora de posar el nostre ofici al servei del públic.
Aquí resideix la responsabilitat del creador: no només oferir a l’espectador determinats continguts, sinó també trobar la forma adequada per expressar-los en cada context segons el que vol comunicar. El teatre pot ser un art polític no quan adoctrina o transmet una ideologia, sinó mentre contribueixi a nodrir el pensament i la crítica en una societat.
Aquest autor forma part del projecte Fabulamundi. Playwriting Europe
Autor, director i teòric, actualment és artista resident al Piccolo Teatro di Milano i tutor del curs Authors Under 40 de la Biennale di Venezia Teatro.
És doctor en Arts Escèniques per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un període d’estudis a la Freie Universität de Berlín. A l’activitat acadèmica s’hi afegeix la de traductor del català, castellà i francès. Forma part del consell de redacció de les revistes (Pausa.) i Estudis Escènics i escriu per a diferents publicacions italianes i internacionals. També imparteix cursos de teoria del teatre i escriptura dramàtica en diferents centres acadèmics i universitats.
Com a autor, s’ha format en cursos amb Laura Curino, Carles Batlle, Martin Crimp, Biljana Srbljanović, José Sanchis Sinisterra, Hans-Thies Lehmann, John von Düffel, Simon Stephens i Martin Heckmanns. El 2009 Variazioni sul modello di Kraepelin és premiada al Theatertreffen de Berlín. Aquesta obra també s’endú el Premi Marisa Fabbri el 2009 i el de Les Journées de Lyon des Auteurs el 2012. Amb Come fu che in Italia scoppiò la rivoluzione ma nessuno se ne accorse guanya el 2010 el Premio Asti Teatro i el 2011 el Premio Borrello nuova drammaturgia. El 2012 estrena Sweet Home Europa amb una producció del Schauspielhaus Bochum i en forma de radiodrama per la Deutschlandradio Kultur. El 2013 guanya el Premio Riccione per il Teatro (premi nacional de nova dramatúrgia a Itàlia) amb Ritratto di donna araba che guarda il mare. Ha escrit i dirigit Ein Porträt des Künstlers als Toter per la Staatsoper Unter den Linden de Berlín (2018) i Lorca sogna Shakespeare in una notte di mezza estate per ERT Emilia Romagna Teatro Nazionale (2019).
Les seves obres s’han presentat en diversos festivals i temporades internacionals i s’han traduït a l’alemany, anglès, cantonès, català, castellà, estonià, flamenc, francès, hongarès, grec, polonès, portuguès, romanès i rus. Són publicades en català per Arola, en italià per Einaudi i en francès per Actes Sud Papiers. També ha publicat l’assaig Forma dramática y representación del mundo en el teatro europeo contemporáneo (Paso de Gato / Institut del Teatre, 2017).
A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi ha pogut veure Variacions sobre el model de Kraepelin (o El camp semàntic dels conills a la cassola) (2012) i La Peppa Pig pren consciència de ser una porqueta (2019).
L’admissió es farà segons valoració del currículum.
Els cursos tenen places limitades. La reserva de plaça es farà un cop formalitzat l’import del curs.
Les dates indicades per a cada curs o seminari podran experimentar de manera excepcional alguna variació, que serà notificada convenientment.
Perquè el curs es pugui fer, caldrà que aquest tingui un mínim d’alumnes inscrits. En cas contrari, quedarà anul·lat i l’alumne tindrà l’opció d’apuntar-se en un altre curs (sempre que en aquest hi hagi places lliures) o bé la devolució de l’import pagat (100%).