Escena y pensamiento. Hacia una descolonización del lenguaje
Aquest curs serà de caràcter presencial. En cas que finalment no sigui possible fer-lo a la Sala Beckett, es farà de manera virtual.
El curs, dividit en vuit sessions de tres hores, combinarà una part de teoria filosòfica (connectada amb lectures teatrals) amb una part d’escriptura i laboratori creatiu.
No sé si ho heu notat. Les frases neixen mortes. Estem davant d’una colonització del llenguatge. El segrest de paraules concretes, la seva descodificació, produeix que tot discurs aparentment creatiu es converteixi en mera reproducció. Ens ve donat. Ens evangelitza perquè siguem una peça més de l’engranatge, de la fàbrica discursiva. L’esgotament és resultat de la jornada mecànica, repetitiva i domesticada. L’etimologia no pot oferir escapatòries a l’autòmat si abans no diagnostiquem l’erosió dels significats. Les paraules són d’altres. Ens les presten, ens les lloguen, amb evidents xantatges i contraprestacions.
La filosofia i el teatre (encara que ho hàgim oblidat tantes vegades) comparteixen la capacitat de fer de bretxa, de punt de fuga, des d’on realitzar la cirurgia. Una cirurgia amb voluntat exterior, amb el bisturí de dins cap a fora, que no consistirà simplement a substituir per un altre el líquid del recipient del significat. No es tracta d’aconseguir l’hegemonia de les paraules, cap hegemonia, sinó de retornar-li la seva capacitat intrínseca d’acció i pensament, de matriu i de dispositiu. No de bol. No de bagul. No d’àmfora.
Acceptarem, sense més, ser comptabilitzats com estoc sota el nom de gent normal? També deixarem que la desobediència sigui confiscada pel màrqueting? No tenim res a preguntar sobre la identitat? Evitarem l’experimentació perquè ja no té espai en les càpsules de tendència? Quina dissidència queda davant la religió de l’immediat?
La filosofia i el teatre no poden ser únicament eines arqueològiques -que també- sinó les condicions de possibilitat per pensar (i, per tant, fer) l’impossible. I ho són perquè la paraula gastada troba, a través del silenci i del cos, noves formes de temptativa, nous còmplices, més enllà de les cadenes de la representació. Les paraules, així, giren el mirall, el sacsegen radicalment, sense conèixer prèviament la destinació final. En comptes de concentrar el poder de significació, de reapropiar-nos de la paraula com si fos un objecte reciclable, proposem multiplicar en mil bocins perquè torni a volar, fer-la insostenible, lluny dels carronyaires del signe tancat. La força de la paraula, que fa pensament mentre camina, ha de poder violar, acariciar i transformar els nostres prejudicis. Deixar-nos, així, novament en la intempèrie. Estarem disposats a dir sense predir?
Programa
1. Llenguatge: crisi de paraules. Del dir i el mostrar als jocs de llenguatge.
2. Temps: acceleració, soroll i experiència. El segrest del present. Cronos i Aión.
3. Alteritat: polifonia, desdoblament i veu interior. A què ens referim quan parlem del nosaltres?
4. Atzar: sincronicitat, osmosi i figures. L”estat de disponibilitat’ davant la premonició i la reminiscència.
5. Incertesa: la intuïció i el punctum. Com convocar a la sorpresa? Com convertir-nos en caçadors nocturns de relacions difuntes?
6. Humor: subversió, comic relief, slapstick i greguerías. La construcció d’un arquetip.
7. Memòria: petjada, silenci i el·lipse. La Història a partir dels ciutadans anònims. Entre la crítica i la utopia.
8. Desobediència: rebel·lia, revolució i resistència. La hybris grega i el pensament de migdia.
Lectures
Entre d’altres, llegirem fragments de Nietzsche, Albert Camus, Michel Foucault, Roland Barthes, Marina Garcés, Eusebio Calonge, Walter Benjamin, René Char i Juan Mayorga.
Albert Lladó és editor de Revista de Letras i escriu a La Vanguardia. És autor, entre altres títols, de les novel·les Malpaís i La travesía de las anguilas (Galaxia Gutenberg, 2022 i 2020), l’assaig La mirada lúcida (Anagrama, 2019) i de les obres de teatre Ícaro (Tantarantana, 2018) i La mancha (Teatre Nacional de Catalunya, 2015). Professor d’Escriptura Creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, coordina, juntament amb Marina Garcés, l’Escola de Pensament del Teatre Lliure.
Més informació a albertllado.com.
L’admissió es farà segons valoració del currículum.
Els cursos tenen places limitades. La reserva de plaça es farà un cop formalitzat l’import del curs.
Les dates indicades per a cada curs o seminari podran experimentar de manera excepcional alguna variació, que serà notificada convenientment.
Perquè el curs es pugui fer, caldrà que aquest tingui un mínim d’alumnes inscrits. En cas contrari, quedarà anul·lat i l’alumne tindrà l’opció d’apuntar-se en un altre curs (sempre que en aquest hi hagi places lliures) o bé la devolució de l’import pagat (100%).