Estratègies d’escenificació de conflictes dramàtics

Durant els últims anys, he tingut la sort de treballar amb intèrprets excel·lents dels quals sempre s’aprenen coses. Quan assajàvem textos, tan contemporanis com clàssics, m’he topat repetidament amb una qüestió que últimament els he traslladat i a la qual, ara mateix, estic dedicant molta atenció en el treball amb les escenes durant qualsevol procés d’assaig. I que ara, ja que l’Obrador de la Beckett me n’ofereix l’oportunitat, tindria ganes de compartir i abordar d’una manera més específica en un taller d’investigació per a intèrprets i directors.
A l’escola d’art dramàtic aprenem que el teatre, les obres, les escenes, el drama, són sobretot conflicte. Però quan assagem fent cas d’aquesta premissa, quan fem que els personatges i el dibuix de l’escena busquin obertament el conflicte i l’enfrontament des del primer moment, acabem construint escenes estàtiques, instal·lades, i personatges d’una sola peça, sense contradiccions, amb els quals resulta difícil empatitzar com a intèrpret i com a espectador.

I si en comptes de buscar el conflicte el que fem és mirar d’evitar-lo, d’endarrerir-lo, d’esquivar-lo, d’obviar-lo, d’amagar-lo fins que ens sigui impossible? I si precisament el que fes que una escena sigui interessant i intensa és l’esforç dels personatges per evitar que es produeixi el conflicte?

A partir d’una selecció d’escenes de materials clàssics i contemporanis, explorarem com en l’assaig podem trobar altres rutes tal vegada més complexes, productives, empàtiques i interessants per construir i abordar els personatges, obres i escenes, des del diàleg, l’acord i la feina entre l’intèrpret i el director.