La llengua de l’Esgotat (Beckett i les variacions Deleuze)

El seminari té com a punt de partida les peces televisives de Samuel Beckett de la darrera etapa i el text que el filòsof Gilles Deleuze va escriure sobre les esmentades peces i sobre l’autor irlandès, recollides al llibre Samuel Beckett. Quad i altres peces per a la televisió seguit de L’esgotat de Gilles Deleuze, dues aportacions indispensables per qüestionar amb consistència el nostre present, marcat per l’anomenada “clausura del possible”. Guiats per Beckett i per L’esgotat i el seu obstinat desig d’abolició del possible (present al llarg de la seva obra), descobrim la culminació del projecte deleuzià d’una ontologia del virtual.

En què consisteix aquesta ontologia del virtual i quin paper hi té la creació d’imatges pròpia de les arts performatives, com ara el teatre, el cinema o la TV, és la premissa de la qual parteixen les diferents ponències que componen aquest seminari.

Tot i que el camp d’experimentació serà concretament el del l’art i el pensament (la poesia), es podran establir tota mena de connexions amb territoris existencials i extra-estètics sense forçar el programa.

Aquesta concepció oberta permet que el seminari es pugui incloure en un programa més ampli que comprèn una peça de Carlota Subirós i La Ruta 40 a l’entorn de les lluites polítiques dels anys 70 posteriors a la desfeta del ’68.

Les ponències es plantegen amb relació als diversos nivells de lectura apuntats al llibre. Seguidament, s’enumeren els temes que es tractaran, tot i que l’esperit del seminari és que totes les sessions estiguin obertes a la improvisació. També es presenten els títols provisionals de les ponències i les peces de Beckett per a la televisió que es projectaran en cada sessió.

Sessió 1:

19 de novembre de 2018

Ponència: “Obrir-se a l’improbable”
A càrrec de Plec22 (Pere Torrell, Marcel Bagaria i Héctor Piquer, editors i traductor respectivament del llibre Samuel Beckett. Quad i altres peces per a la televisió seguit de L’esgotat de Gilles Deleuze; i Sebastià Jovani, filòsof i escriptor)

Temes:

• El projecte editorial: el llibre com a film de paraules, el llibre com a llibre d’imatges
• La literatura és pintura, arquitectura i música
• L’artista com a nou cartògraf i el cinema com a teatre dels espais
• La política de L’esgotat: ni un altre món és possible, ni siguem realistes demanant l’impossible
• Beckett Sofista
• La praxis de l’escrivent

Sessió 2:

20 de novembre de 2018

Ponència: “La caiguda de l’esdeveniment”
A càrrec de Miguel Morey (filòsof i escriptor. Traductor a l’espanyol de la Logique du Sens de Gilles Deleuze. Autor d’estudis i assaigs sobre Foucault, Deleuze, Beckett (El sueño traiciona la noche i Beckett contra descartes: piensa cerdo!), entre d’altres.)

Temes:

• Lectura de Beckett a partir de Bataille i Blanchot
• El virtual com a potència de la vida no orgànica (regió d’essències difuses, anexactes i alhora rigoroses)
• L’esdeveniment, la lògica quasi-causal i el self-enjoyment (autoafecció)

Sessió 3:

21 de novembre de 2018

Ponència: “Gènesi d’una mort”/ “Imaginació Morta Imagina”
A càrrec d’Albert Serra (realitzador i cineasta. Autor de Singularitat, instal·lació amb 7 projeccions simultànies. Ha reconceptualitzat temàtiques pictòriques com la natura morta a Història de la meva mort i La mort de Lluís XIV.)

Temes:

• El naixement del visible en la imatge i la transcendència de la percepció natural: el creador d’imatges més enllà del realitzador
• Fer la imatge. La imatge autoafectada, indiferent a tot contingut sublim. La importància de la forma i la seva tensió interna
• L’energia dissipativa de la imatge: la temporalitat inherent a la imatge i la imatge com a caiguda

Sessió 4:

22 de novembre de 2018

Ponència: “La nit experimental”
A càrrec de José Sanchis Sinisterra (dramaturg i escriptor. Representant del “minimalisme sistèmic”. Fundador del Teatro Fronterizo. Va conèixer Samuel Beckett amb qui va mantenir correspondència. Ha publicat la seva metodologia a Prohibido escribir obras maestras.)

Temes:

• Elements de la “pedagogia beckettiana”:
  1. la “des-realització” o abstracció de la posada en escena respecte al món real
  2. l’escissió entre la imatge visual i la imatge sonora i els seus components (veus, música)
  3. l’escissió entre el text i la música: “Music always wins”
• Cromofonies i estereoplàstia: la concepció musical del visual a partir de la síntesi i del control del sensible.
• Trànsit del teatre com a institució pública cap a l’esfera domèstica de la TV i la necessitat d’apropiació dels nous mitjans.
• La influència de Beckett en el cinema modern (Straub, Duras, Syberberg i el retrobament amb el teatre).

Sessió 5:

23 de novembre de 2018

Sessió oberta a l’improbable
A càrrec de Sebastià Jovani.