Placeres culpables
Els plaers culpables són aquells productes culturals que ens delecten i que mai confessem en públic: cançons, pel·lícules i obres de teatre que ens agraden molt, però que no podem donar a conèixer a costa de deteriorar la nostra reputació, siguin aquests Camela o Chuck Norris. Però, i precisament perquè concerneixen a una part de nosaltres que no volem fer pública –i potser per això apel·len a qui realment som-, poden ser un potent motor d’inspiració; aquelles obres que gaudim d’amagat ens habiliten per explicar biaixos de la nostra personalitat que temem mostrar-li al món, una part de nosaltres que bé pot fer-nos trobar trets inèdits en la nostra creació.
De la mateixa manera que no tenim control sobre els nostres gustos, hi ha en aquestes obres culpabilitzadores arguments relacionats amb vivències i emocions que, sent utilitzats sense complexos, poden ajudar-nos a donar forma a personatges i situacions que destapin l’obra de teatre que estem buscant escriure desemmascarant el que està ocult i allunyant els prejudicis. Com diu el mestre Mauricio Kartún: “Com a creadors, observem i donem valor a les escombraries, i aquesta deixa de ser tal cosa quan descobrim que el material posseeix alguna cosa no natural, alguna cosa innombrable. Allò gairebé sense valor es transforma en metall preciós per l’acte poètic”.
Aquest curs compta amb el suport de la Fundació SGAE.
Llicenciat en Art Dramàtic per la RESAD. Li han concedit, entre altres guardons, el Premi Ojo Crítico de Teatro de Radio Nacional de España o el Premi Max per l’obra Dados. L’any 2013 escriu i dirigeix l’obra Haz clic aquí pel Centre Dramático Nacional, amb posterior reposició l’octubre de 2014. El 2016 dirigeix la seva pròpia adaptació de La isla púrpura de Mijáil Bulgákov, coproduïda per Buxman i Kamikaze Producciones. Ells mateixos produeixen després Las crónicas de Peter Sanchidrián, trilogia de ciència-ficció. Versiona a Shakespeare en diverses ocasions: Trabajos de amor perdidos, coproduïda pel Globe Theatre de Londres, o Medida por medida, amb direcció pròpia. Les seves obres s’han pogut veure al Globe Theatre (Enrique VIII), el Teatro del Arte de Moscou (Haz clic aquí) o la Comédie-Française (Las crónicas de Peter Sanchidrián), institució que, a més, li va concedir el Premi Coup de Coeur.
L’admissió es farà segons valoració del currículum.
Els cursos tenen places limitades. La reserva de plaça es farà un cop formalitzat l’import del curs.
Les dates indicades per a cada curs o seminari podran experimentar de manera excepcional alguna variació, que serà notificada convenientment.
Perquè el curs es pugui fer, caldrà que aquest tingui un mínim d’alumnes inscrits. En cas contrari, quedarà anul·lat i l’alumne tindrà l’opció d’apuntar-se en un altre curs (sempre que en aquest hi hagi places lliures) o bé la devolució de l’import pagat (100%).