Total hores: 30h (10 sessions)
Per a més informació contacta amb obrador@salabeckett.cat
El taller ha de portar un títol, igual que el porten les obres de teatre. Trobar el títol no és feina fàcil. El títol convoca, convida, presenta, enquadra. I, tanmateix, no ens diu molt. No aniríem mai a veure una obra de teatre pel seu títol, a menys que portés el nostre propi nom. O el d’algun ésser estimat. Alguna cosa que ens apel·lés tan directament que fos impossible resistir-s’hi.
Atès que es tracta d’un taller “especialitzat”, assumirem des de bon principi que gairebé tot serà subjectiu. No m’interessen les fórmules predeterminades: quant més ens especialitzem, més hauríem d’assumir la improvisació com a part del procés. El dramaturg no ha de deixar de sorprendre’s, de meravellar-se. Com vaig llegir un cop en algun text de Mauricio Kartun (no trobo la cita però intentaré reproduir-la): l’imaginari no construeix objectes a mida, no ordena fets en una cadena de muntatge, sinó que recicla imatges que, si no les recuperéssim, quedarien en l’oblit. El dramaturg com a salvador de deixalles, podria ser un altre títol.
Realisme hiperbòlic per les pintures d’Eric Zener. N’hi ha una en què una dona es capbussa dins del mar i el seu cap queda desfigurat per un remolí d’aigua. M’interessa el cos despullat de la dona, tan realista que gairebé sembla una fotografia, en contrast amb la impossibilitat d’aquest remolí que t’inunda les pupil·les i, alhora, tapa un rostre femení que desitjaries veure. Aquest rostre absent, amagat a l’extraescena de la tela, és inquietant, estrany, desestabilitza l’harmonia del cos nu.
Proposo un taller des d’aquest enfocament: allò quotidià es desborda, la situació més recognoscible de sobte ens porta a l’abisme, l’argument entra en un lloc de fuga, la realitat sembla desenfocada. Posarem especial atenció en allò inesperat, en la realitat viva i en els elements atzarosos. Evitarem les mirades esquemàtiques i les limitacions. Qüestionarem els punts de vista i, com no podia ser de cap altra manera, parlarem del receptor implícit.
L’objectiu, a banda d’aprofundir en una mirada dramatúrgica pròpia, és que cada participant escrigui una peça teatral, o almenys acabi el taller amb la primera versió d’una obra.
Cada setmana llegirem els materials de cada participant i, a partir de les diferents propostes, plantejarem exercicis i lectures.
Per poder començar, cada participant portarà un títol, una descripció breu de la peça que li agradaria escriure i un parell d’imatges que associï amb el projecte.
Amb la col·laboració de:
Llicenciada en Dramatúrgia i Direcció per l’Institut del Teatre i Màster en Estudis Teatrals de la UAB, Victoria Szpunberg és una dramaturga amb una sòlida trajectòria d’estrenes, publicacions i treballs artístics de diferents tipologies, a més de ser professora i pedagoga a l’Institut del Teatre, l’Obrador de la Sala Beckett i altres espais de recerca i formació artística.
Va donar-se a conèixer l’any 1998 amb l’obra Entre aquí y allá (Lo que dura un paseo) que va ser accèssit al Premi Maria Teresa León, seleccionada pel Royal Court de Londres (Residència internacional del 2000) i estrenada a la RESAD de Madrid l’any 2000 i al Here Festival de Nova York el 2002. Ha treballat i estrenat obra pròpia en teatres com el TNC, el Teatre Lliure, el Tantarantana o la mateixa Sala Beckett a Catalunya, i també en teatres de Madrid i la resta d’Espanya. Els seus textos també han estat traduïts a diverses llengües i s’han pogut veure en països com Estats Units, Colòmbia, Itàlia, Praga i França, entre d’altres.
Szpunberg és una autora preocupada per fer un teatre connectat amb els temes polítics i socials del món contemporani, amb una mirada oberta i transdisciplinar (ha treballat sovint com a dramaturga en projectes de dansa) i sense tancar-se en un únic gènere o registre. Amb una manera original de viure i pensar el desarrelament (cultural, geogràfic…), els seus personatges i les situacions en què es troben tenen a veure sovint amb una mena de desconcert existencial o ideològic, amb una profunda sensació de desubicació i amb la desfeta d’estereotips i llocs comuns. Això la porta a utilitzar amb finesa estratègies de gènere (insòlites distopies, pseudo-ciència ficció, realisme absurd…) amb sentit de l’humor i amb una innegable voluntat de relacionar-se amb la realitat des d’una actitud crítica i poètica alhora.
En l’ampli ventall de propostes seves que s’han vist a Barcelona els darrers anys, podem recordar obres com L’Aparador (2003), en el context del Programa T-6 del TNC, Esthetic Paradise (Sala Beckett/Festival Grec, 2004), La màquina de parlar (Sala Beckett, 2007 i 2022 i Teatre Maldà, 2017), El meu avi no va anar a Cuba (Festival Grec, 2008), La marca preferida de les germanes Clausman (Tantarantana, 2010 i Sala Beckett, 2019), Boys don’t cry (Teatre Lliure/Festival Grec, 2012), L’onzena plaga (dins del cicle ‘Tot pels diners’ al Teatre Lliure, 2015; nominada als Premis Butaca del mateix any) i Balena blava, monodrama per a actriu i orquestra (TNC, 2018). També ha participat al VII Laboratori SGAE amb l’obra Tu hija.
Szpunberg va ser autora resident de la Sala Beckett durant la temporada 2018-19. Amor mundi n’és el text resultant i va ser estrenat el juny del 2019 dins del Festival Grec.
Recentment ha estrenat Mal de coraçon (TNC, 2023), El pes d’un cos (TNC/Centro Dramático Nacional, 2022) i ha escrit el llibret per a l’òpera La gata perduda (Gran Teatre del Liceu, 2022).
L’admissió es farà segons valoració del currículum.
Els cursos tenen places limitades. La reserva de plaça es farà un cop formalitzat l’import del curs.
Les dates indicades per a cada curs o seminari podran experimentar de manera excepcional alguna variació, que serà notificada convenientment.
Perquè el curs es pugui fer, caldrà que aquest tingui un mínim d’alumnes inscrits. En cas contrari, quedarà anul·lat i l’alumne tindrà l’opció d’apuntar-se en un altre curs (sempre que en aquest hi hagi places lliures) o bé la devolució de l’import pagat (100%).