Repetició i variació?
Taller teoricopràctic per a dramaturgs/es teatrals i de la dansa, coreògrafs/es, ballarins/es, actors i actrius
Tant l’escriptura dramàtica com la coreografia s’han confrontat històricament amb la repetició i la variació o, en termes musicals, el tema i la variació. A partir del buidatge del motor dramàtic iniciat per Antón Txèkhov, l’aplicació d’estructures musicals pròpies de l’harmonia a l’àmbit de la dramatúrgia ha estat una manera de compensar l’absència de conflicte dramàtic clàssic en moltes autores i autors del s.XX i XXI, i continua sent un dels principals camps formals encara per explorar en la dramatúrgia contemporània. Alhora, en la seva dimensió psicoanalítica aplicada al teatre, la repetició i la variació, derivades del drama analític d’Henrik Ibsen, ens parlen de la repetició d’una escena obligatòria que deriva d’una ferida traumàtica inicial en l’autor/a i/o els personatges i de les possibles variacions o marges d’acció en la seva resolució que ofereixen possibilitats d’estructura ben interessants. Tot i que en la dramatúrgia hi ha un alliberament de les formes clàssiques a través de l’aplicació d’altres estructures formals per tensar l’escriptura, en el camp de la coreografia succeeix un fenomen diferent, perquè la tradició en aquesta disciplina ha insistit a aplicar formes compositives musicals a la composició dansística, que donen els seus fruits, però que, a partir de mitjans del s. XX, comencen a ser qüestionades, revelant una necessitat d’emancipació de la dansa de les formes musicals. Actualment, la recerca formal en l’àmbit coreogràfic implica precisament una reelaboració i fins i tot una distància amb aquestes formes o la seva dissolució en unes altres. Pot ser que avui ens trobem en un moment en què per fi totes dues disciplines, la dansa i la dramatúrgia, es trobin en una mateixa recerca més enllà de la repetició i la variació o, com a mínim, en enfocaments més lliures en tots dos casos.
En aquest taller teoricopràctic, alhora que facilitarem eines als participants, explorarem els vincles històrics de cada disciplina amb la repetició i la variació i buscarem noves formes on s’entrecreuen les disciplines amb la voluntat que aquesta recerca resulti fecunda tant per als camps de la coreografia com de l’escriptura textual, la dramatúrgia de la dansa i la interpretació.
Albert Tola és dramaturg, escriptor, traductor i professor d’escriptura dramàtica. Llicenciat en Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona, va complementar la seva formació a la Universitat de les Arts de Berlín (UDK) i a la Sala Beckett de Barcelona, amb José Sanchis Sinisterra, Abilio Estévez i Rosa-Victòria Gras. Com a autor teatral, ha publicat (Edicions de Teatro del Astillero, Primer Acto, ADE Teatro, Institut del Teatre Edicions) i ha estrenat o està en procés d’estrenar diverses de les obres que ha escrit en ciutats i països com Barcelona i Madrid, Xile, Mèxic, l’Equador, Turquia, Grècia, Alemanya, el Marroc, França i Colòmbia. Algunes de les seves peces han estat traduïdes a l’anglès, al francès, a l’alemany, al grec, a l’àrab, al xinès i al turc. Des de l’any 2005 imparteix classes, tallers i tutories d’escriptura per a teatre i cinema, i coordina laboratoris de recerca dramatúrgica col·lectiva (Festival Grec, Iberescena, Sala Beckett, Nuevo Teatro Fronterizo, Teatre Tantarantana, La Chartreuse, Canarias Escribe Teatro, La Maldita Vanidad, Umbral de Primavera, SGAE, C.E.C.C, Bande à part, Escola de Psicologia i Càbala de Mario Saban i Espai Philae). Vinculat al Goethe Institut, al Nuevo Teatro Fronterizo i a la Sala Beckett, des de 2010 desenvolupa la seva altra vocació: traduir de l’alemany tallers de dramatúrgia i textos teatrals. Com a traductor, destaca el seu treball al voltant de l’autor Roland Schimmelpfennig, feina per la qual ha rebut el Premi de Traducció 2022 “María Martínez Sierra” de l’Asociación de Directores de Escena de España (ADE). El 2012 funda al costat de l’actor i director Rodrigo García Olza la companyia NIGREDO, en constant activitat dramatúrgica, de producció i pedagògica des de la seva fundació.
Ballarina i coreògrafa. Doctora en filosofia. La seva tasca artística i de recerca en l’àmbit de les arts en viu té un especial interès en la relació de les pràctiques artístiques i els contextos on es desenvolupen, realitzant nombrosos projectes col·laboratius, socials, comunitaris i en l’àmbit de l’educació, entre els quals destaca el projecte comunitari PI(È)CE (2011-2022), en col·laboració amb el dramaturg Albert Tola. Els seus darrers treballs com a ballarina, coreògrafa i directora escènica són Peça sense mi (coproducció Mercat de les Flors, 2023) i Registres Evanescents (coproducció d’El Graner i l’Auditori, 2023). En l’àmbit de la docència, és professora de composició, improvisació i tècniques de moviment en el Conservatori Superior de Dansa (CSD/Institut del Teatre de Barcelona) i és directora del Postgrau en Arts en Viu i Contextos, així com professora en el Postgrau d’Arts escèniques i Acció Social de l’Institut del Teatre de Barcelona.
L’admissió es farà segons valoració del currículum.
Els cursos tenen places limitades. La reserva de plaça es farà un cop formalitzat l’import del curs.
Les dates indicades per a cada curs o seminari podran experimentar de manera excepcional alguna variació, que serà notificada convenientment.
Perquè el curs es pugui fer, caldrà que aquest tingui un mínim d’alumnes inscrits. En cas contrari, quedarà anul·lat i l’alumne tindrà l’opció d’apuntar-se en un altre curs (sempre que en aquest hi hagi places lliures) o bé la devolució de l’import pagat (100%). En el cas que l’alumne es doni de baixa, se li retornarà el 75% de la matrícula, sempre que ho comuniqui, com a mínim, 10 dies abans de l’inici del curs.