Josep Maria Benet i Jornet

(Barcelona, 1940 - Lérida, 2020)

Se da a conocer con Una vella, coneguda olor (1964) obra que obtuvo el premio Josep M. de Sagarra el 1963, y el 1970 publica conjuntamente Fantasia per a un auxiliar administratiu Cançons perdues. Su teatro realista continúa con Berenàvem a les fosques (1972) y Quan la ràdio parlava de Franco (1979) y con Revolta de bruixes (1977) toma un tono simbólico. En La desaparició de la Wendy, el mundo de la infancia y el de la postguerra toman una dimensión mítica. Ha conreado también el teatro infantil Supertot (1975), Helena a l’illa del baró Zodíac (1975) o El somni de Bagdad (1977), entre otros.

En 1989 estrena Ai, carai! en el Teatre Lliure, y Desig, en 1991, en el Centre Dramàtic de la Generalitat. Continúa con obras como E.R., estrenada en el Teatre Lliure (1994) y llevada al cine por Ventura Pons (Actrius, 1996); Olors, dirigida por Mario Gas (TNC, 2000); Això, a un fill, no se li fa (Teatreneu, 2002); L’habitació del nen (Teatre Lliure, 2003); Salamandra (TNC, 2005); Dones que ballen (2010) y Com dir-ho? (2013); entre otros. Además, es guionista de los primeros seriales producidos por Televisió de Catalaunya (Poblenou, 1993-94; Rosa, 1995-96; Nissaga de Poder, 1996-98, Laberint d’ombres, 1998-00; Nissagal’herència, 1999; El cor de la ciutat, 2000-2009 y Ventdelplà, 2005-2010).

Su trayectoria ha sido reconocida con numerosos premios, entre los cuales el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premio de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premio Max de Honor (2010), el Premio de Honor de les Lletres Catalanes (2013) y la Medalla de Honor de la SGAE (2015).

En la Sala Beckett, de este autor se han podido ver A la fageda (1990), El gos del tinent (1999), Soterrani (2008), La desaparició de la Wendy (2016) y Descripció d’un paisatge (2021).