Marta Buchaca

(Barcelona, 1979)

Es licenciada en Humanidades por la Universitat Autònoma de Barcelona y se ha formado como dramaturga en el Centre d’Études Théâtrales de Louvain-la-Neuve, Bélgica, y en el Obrador de la Sala Beckett.

Es autora de L’olor sota la pell (Sala Beckett, 2005), Emergència (2006), En conserva (IT, 2007), Plastilina (Sala Beckett, 2009), Les nenes no haurien de jugar a futbol (Festival Grec y Versus teatre, 2009; Teatros del Canal, 2014), A mi no em diguis amor (TNC, 2010, Projecte t6), L’any que ve serà millor (Teatre Villarroel y Teatro Bellas Artes de Madrid, 2012. Escrita conjuntament amb Mercè Sarrias, Carol Lopez y Victoria Spunzberg), Litus (Sala Flyhard y Teatre Lliure, 2012), Losers (Sala Villarroel, 2014; Teatro Bellas Artes, 2015), El cim (Projecte ADA (Power-Potere-Poder), amb Neil Labute y Marco Calvani. Sala Beckett, 2016; La Mama Theatre de Nova York, 2017), Kramig (semifinalista del Torneo de dramaturgia de Madrid en el Teatro Español, 2017), Una familia normal, Playoff (Teatre Conde Duque de Madrid, 2018), Només una vegada (Festival Grec, 2018) y Rita (Sala Beckett, Octubre 2019).  

En teatro familiar, es autora de la adaptación de Alícia al país de les meravelles (Teatre Romea, 2016 y 2017) y de la cantata del Auditori La nit dels malsons (Auditori de Barcelona, 2017).

Sus obras han obtenido varios premios, entre los que destacan el Premi Joaquim Bartina 2015 por L’olor sota la pell; finalista del III Premi Fundació Romea de textos teatrales por Emergència; el XXXV Premi de teatre Ciutat d’Alcoi y el accésit del Premio Marqués de Bradomín 2007 por Plastilina, y el Premi Max a mejor autor teatral en catalán por L’any que ve serà millor. Litus fue nominada a los premios Butaca como mejor espectáculo de pequeño formato y Losers fue finalista en el Torneig de dramatúrgia de Temporada Alta. Por Una familia normal recibe el XI Premi de teatre Palanca i Roca.

Algunas de sus obras han sido adaptadas al cine: Les nenes no haurien de jugar a futbol, premio a mejor guión en el Festival Zoom (2014) y Litus (2019).

Sus obras se han visto en Croacia, Guatemala, Venezuela, El Salvador, Grecia, República Checa, Chipre, Estados Unidos y Canadá.