Alberto Conejero amb Clara Peya

La gent de teatre coneix molt bé Alberto Conejero (Vilches, Jaén, 1978), gràcies a obres com La piedra oscura, Todas las noches de un día, El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai i la recent En mitad de tanto fuego. Però hi ha una part de la seva producció com a autor que potser és menys coneguda: la poesia. Conejero és autor de dos llibres de poemes, Si descubres un incendio i En esta casa.

Al cicle Alcools, tindrà una acompanyant de luxe, la pianista i compositora Clara Peya, amb qui compartirà una ofrena profana amb textos sobre Leonora Carrington, Motgomery Clift i altres àngels malmesos, a banda de les pròpies creacions de Conejero.

Diu Aurora Luque, al pròleg d’En esta casa, que la casa que el poeta construeix en aquest llibre sembla aixecar-se per cridar contra tots els botxins que […] incendien i destrueixen els fràgils habitacles de l’amor al món. El poeta en canta la resistència. Perquè aquest llibre tracta d’allò amb què, malgrat la fúria i el foc, es construeixen les cases: amb memòria d’arrels, amb veïnatge de bosc i amb el cos de l’amor.

Festival Alcools, poesia en escena

La poesia ho és tot i no és res. És una flor en un jardí tancat, una escopinada a la carretera, un record dolç d’infantesa, un cop de puny damunt la taula, un crit i un silenci. I el festival ALCOOLS, des que va néixer el 2015, gràcies a l’impuls de l’enyorat Hermann Bonnín i sota la inspiració d’Apollinaire, busca posar en escena la poesia contemporània amb l’ajuda dels amics dels poetes, músics, intèrprets, artistes, filòsofs, i tothom que pensi que, avui dia, la paraula té valor.

Passaran les crisis, les guerres, els sotracs, els aldarulls, però sempre hi haurà un poeta que, enmig del caos, alçarà la veu per exclamar, com Sylvia Plath, que està posseït per un crit. ALCOOLS vol ser el recer dels mots, dels que els diuen i dels que els escolten, una cerimònia única en temps, com sempre, incerts.