Antònia Vicens

Després de 40 anys com a novel·lista, el 2009 Antònia Vicens (Santanyí, 1941) va decidir passar-se al costat fosc, a la poesia, amb un llibre, Lovely, un poemari que esdevé la revelació d’una veu singular, demolidora, que converteix l’autora en una de les grans veus poètiques actuals. Més tard, vindrien Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), Tots els cavalls (2017), l’antologia Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre. El 2020 va ser el torn de Pare què fem amb la mare morta, que va confirmar aquesta capacitat per esgarrifar mentre emociona, aquesta vegada posant com a centre de l’experiència de pèrdua la mort de la mare, envoltant-la de mite i una sensibilitat poètica del tot singular i d’extraordinària força. El 2022 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, culminació d’una trajectòria sòlida i determinant que l’ha portat a ser àmpliament traduïda al castellà i francès, entre d’altres llengües.

Al festival ALCOOLS, Vicens tanca una etapa. Porta tres anys recitant Pare què fem amb la mare morta pels quatre cantons del país, amb una multitud de lectors que han descobert o redescobert una autora fonamental de les nostres lletres.

Festival Alcools, poesia en escena

La poesia ho és tot i no és res. És una flor en un jardí tancat, una escopinada a la carretera, un record dolç d’infantesa, un cop de puny damunt la taula, un crit i un silenci. I el festival ALCOOLS, des que va néixer el 2015, gràcies a l’impuls de l’enyorat Hermann Bonnín i sota la inspiració d’Apollinaire, busca posar en escena la poesia contemporània amb l’ajuda dels amics dels poetes, músics, intèrprets, artistes, filòsofs, i tothom que pensi que, avui dia, la paraula té valor.

Passaran les crisis, les guerres, els sotracs, els aldarulls, però sempre hi haurà un poeta que, enmig del caos, alçarà la veu per exclamar, com Sylvia Plath, que està posseït per un crit. ALCOOLS vol ser el recer dels mots, dels que els diuen i dels que els escolten, una cerimònia única en temps, com sempre, incerts.