Collectivus

Sinopsi

La vida és com un joc. Cadascú rep les seves cartes i cadascú les juga com pot o com sap o com li diuen. Encara que l’atzar s’apropi, es pot dominar el joc i fer un gir a la partida. En Bruno té un pla i està decidit a portar-lo a terme. Per fer-ho necessita a cinc desgraciats. Estan destinats a ser-ho per sempre?

Per què decideixen anar amb ell? Perquè escolta.

Què amaga en Bruno?

Presentació de l’autora

Collectivus és una història de superació. És la història de sis joves d’avui i d’aquí. Iguals i diferents. Joves que viuen en una societat individualista on regnen el sexe i el consum. Joves que se senten sols envoltats de pantalles i que moltes vegades (cada vegada més) paguen per ser escoltats. Les xarxes socials, en les quals normalment s’explica el fet positiu, s’han convertit en un nou element d’estrès ( de l’anglès stress, significa tensió i no recordo haver-la escoltat de nena) que ja té nom: FOMO (Fear of Missing Out). “FOMO o miedo a perderse algo” és una por social que sempre ha existit: l’exclusió. Saber que els teus amics  van a fer quelcom o tenen alguna cosa entre mans millor que la teva, angoixa. Gràcies als smartphones i la ubiqüitat i instantaeïtat de les xarxes socials, aquesta por s’ha convertit en una cosa habitual. Per no sentir-se exclòs, aquests joves necessiten formar part d’un grup. El dubte i l’autodestrucció són les seves companyes de viatge i baixen a l’infern buscant un sentit o deixant-se portat, a vegades per paradisos artificials. Pateixen desequilibris, molts diagnosticats, que intenten arreglar com poden o com saben o com els hi diuen.

Jo vull parlar del que sé, del que veig i del que m’interessa. M’interessen les relacions humanes. M’interessa la història de sis joves en un moment crucial de les seves vides, les seves ocupacions i preocupacions. M’interessa escoltar-los, viure i sentir amb ells. I sobretot, m’interessa donar-los una oportunitat i confiar en ells perquè no tot està perdut.

Abraçant el sentit de l’humor, però tenint en compte que “ja ha passat, ja he deixat que s’enteli la il·lusió que viure és indolor”, com diu Jorge Drexler, parlarem de l’escolta, la infància, els records, l’educació, la família, el treball, les presentacions (quan el que ets es confon amb el que fas), la dependència, el sexe, les drogues, l’amistat, les paraules, les classes socials, el judici, la procrastinació, la creació, la culpa, la comunicació, l’autoengany, el suïcidi, la manipulació, l’amor, els somnis… per acabar en clau Tarantino.

Tant de bo sigui del vostre interès la segona obra “malnascuda”, de creació col·lectiva i cuinada a partir del treball d’improvisació amb els actors i portada pels fils de la dramatúrgia i la direcció.

El procés arranca d’una metodologia de treball molt precisa que vaig aprendre amb Alfredo Sanzol, al que aprecio moltíssim i li tinc una immensa gratitud.

Marta Aguilar Ramos