Dels intestins una soga i del cul un sac de gemecs

Sinopsi

Tot s’acaba. Tot fa un pet. Nosaltres som un gran pet universal. I què hem de fer-hi?

Hi ha una gran evidència. Totxs la veiem. Ara bé, cap de nosaltres sap com ficar-s’hi, com girar-s’hi, com fer-li front. Fa molta por, eh? Fa una por tremenda. És impossible, és impossible, és impossible fer-hi alguna cosa. Com podríem fer alguna cosa? Quina cosa podríem fer possible?

Quietxs, quietxs, totxs quietxs. Esperem una tempesta, un llamp, un tro. Esperem que baixi lo Cristo gros i ho vegi. Una veu que digui. Una veu! Una veu que digui! Una veu que digui i un cos que faci. I nosaltres els oients, que s’hi llencen, què fan? Què fan, què fan, què fan! Una gran màscara de núvols nocturns, amb dents d’estrelles i ulls d’estrelles, i nas de remolí d’estrelles. Una veu que diu i un cos que fa, sí. Un cos que… s’atura, reflexiona i s’hi queda. Pensa què fer. Ens en sortirem si pensem. El pensament està col·lapsat, però ens en sortirem si pensem.

Tot s’acaba. Tot fa un pet. Nosaltres som un gran pet universal. I què hem de fer-hi?

Tot s’acaba. Mentiders! No s’acaba; acaba de començar! No estem morts i sí que estem vius! Morts, morts, morts. Tan morts ens veiem, que ja ho estem, si no hi fem res. Vius! Els últims moments de vida! La vida que travessa la vida mateixa, quan reconeix que la vida fuig. La mosca que creua l’habitació per posar-se a la punta del nas de qui serà cadàver d’aquí unes hores. Aquesta mosca som nosaltres, la mosca de la vida que assenyala la mort. La mosca negra i pudent que assenyala el femer, la merda, que hi menja, que s’hi rebolca, que hi troba noves energies per fer de mosca uns dies més. Una moscota negra i verda, grossa, que vola i vola i no deixa dormir.

Què en penseu de dormir?

Res de dormir, que bonic dormir i que inútil dormir. Dormir fa por i la mosca fa por també. I nosaltres som una colla de mosques, que ronden buscant una merda per viure i viure vivint.

Després del seu pas per la Sala Beckett amb Wasted de Kae Tempest dirigits per Iván Morales i Pool (No water) amb direcció del Col·lectiu VVAA, la companyia lleidatana Íntims Produccions enguany és resident a la Sala Beckett.

Aquest espectacle forma part del cicle Planeta Persona. Els límits de la crisi climàtica que proposem per posar en valor veus, accions, reflexions i formes de vida que poden ajudar-nos a comprendre i eixamplar els límits d’aquesta situació. Com recuperar un futur? Com desafiar uns temps de catàstrofes? Com construir nous mons en comú?