Dona i aspirador(a)

Dona i aspirador(a) és un monòleg d’Helena Tornero escrit per a l’actriu Míriam Escurriola Peña, que ens exposa algunes de les qüestions que planteja l’ecofeminisme com a teoria i moviment social que evidencia l’existència de vincles profunds entre l’explotació destructiva de la natura i la subordinació de les dones. Una nova mirada a la relació entre l’avenç tecnològic que alhora provoca el col·lapse ecològic i la crisi de la nostra civilització.

Sinopsi

Dona i aspirador(a) és la història d’una dona de cabells vermells que es presenta davant del públic en una mena de show a mig camí entre una conferència i una acció  performativa de màrqueting directe per —sembla— vendre una aspiradora d’última generació a un públic present. Toparà amb diversos obstacles generats per personatges de tota mena (la seva germana, el seu nebot, la directora de la seva empresa, Vincent Van Gogh, un panda vermell de l’Himàlaia i un grup de joves activistes climàtics) que fan que es replantegi la seva vida passada, present i futura, el seu rol a la societat en general i en particular en relació al canvi climàtic i la salut del planeta.

També és la història d’un públic que veu una obra de teatre que —esperem— el farà reconsiderar alguns aspectes de la seva vida passada, present i futura i el seu rol davant el canvi climàtic.