El cementiri de les matrioixques

Teresa Colom indaga en el caràcter íntim i narratiu dels seus poemes, per la combinació del realisme quotidià amb la fuga fantàstica, i per la delicadesa amb què aborda qüestions punyents, com ara la família, la mort i la bogeria. La poeta andorrana s’inspira en la infantesa, amb referències als vincles familiars, la maternitat i la mort del pare, molt sovint amb textos durs i complexos.

La poeta ha publicat els poemaris Com mesos de Juny (2001, Premi Miquel Martí i Pol del Govern d’Andorra), La temperatura d’uns llavis (2002), Elegies del final conegut (2005), On tot és vidre (2009, Premi Talent FNAC 2009) i La meva mare es preguntava per la mort (2012). L’any 2010 va estrenar el muntatge poètico-teatral 32 vidres. La seva poesia produeix un gran impacte en el lector pel caràcter íntim i narratiu dels seus poemes, per la combinació del realisme quotidià amb la fuga fantàstica, i per la delicadesa amb què aborda qüestions punyents, com ara la família, la mort i la bogeria.

Festival Alcools, poesia en escena

La poesia ho és tot i no és res. És una flor en un jardí tancat, una escopinada a la carretera, un record dolç d’infantesa, un cop de puny damunt la taula, un crit i un silenci. I el festival ALCOOLS, des que va néixer el 2015, gràcies a l’impuls de l’enyorat Hermann Bonnín i sota la inspiració d’Apollinaire, busca posar en escena la poesia contemporània amb l’ajuda dels amics dels poetes, músics, intèrprets, artistes, filòsofs, i tothom que pensi que, avui dia, la paraula té valor.

Passaran les crisis, les guerres, els sotracs, els aldarulls, però sempre hi haurà un poeta que, enmig del caos, alçarà la veu per exclamar, com Sylvia Plath, que està posseït per un crit. ALCOOLS vol ser el recer dels mots, dels que els diuen i dels que els escolten, una cerimònia única en temps, com sempre, incerts.