Expulsió

Una història sobre la necessitat de creure en petites utopies en la Barcelona dels nostres dies.

Un matrimoni va trobar un ocell malferit al costat d’un camp de blat. Van decidir cuidar-lo i alimentar-lo com si es tractés del seu fill. Allà mateix, al costat del camp de blat, van fer construir una casa, que amb els anys es convertiria en la casa d’estiueig familiar. Després d’adoptar aquest ocell, van arribar un fill i una filla més. La dona del matrimoni va morir després d’una llarga malaltia. Uns mesos després el seu marit va anar a un bosc i va desaparèixer. Aquesta història comença, aproximadament, un any després de la mort d’aquest matrimoni amb una reunió familiar.

Els tres germans (dues germanes i un germà) es reuneixen a la casa familiar on han estiuejat des de petits. Entre altres coses, han de decidir què en fan de la casa, la continuen utilitzant com a casa d’estiueig? La venen? La lloguen?
El germà ha arribat amb la seva filla adolescent, que ha estat expulsada d’un partit de futbol per fer una entrada molt violenta. La noia acabarà posant de manifest les contradiccions dels adults, que per una banda critiquen la sensació d’asfíxia social que es viu a la ciutat, i per l’altra sembla que contribueixin a perpetuar-la.

Pau Miró, amb la seva escriptura naturalista, intimista i poètica, que juga amb el detall del més concret i amb el que no es diu perquè no hi ha paraules, fa pensar en un Txèkhov català i contemporani.