Imatges gelades

Sinopsi

Aquest és l’album de la nostra família
fotos de la nostra família
fotos dels nostres nens
fotos de les nostres mares i pares
tota la foto de la nostra família i les relacions

Imatges gelades són deu fotografies de la vida dels membres d’una família que viu al nord de Finlàndia. Són les fotos d’una mare soltera la força de la vida de la qual és l’odi; d’un nen mut ofegat que observa el món des del fons del riu i que ja era un home vell a la infància; d’un pare absent, igual com va estar absent el seu pare a la seva època; d’una filla que lluita per desfer-se del poder absorbent de la seva mare, i d’un pastor predicador que ha perdut l’esperança en l’ésser humà però que, així i tot, no aconsegueix perdre la fe. L’entorn de la família també inclou creences religioses sectàries i l’atmosfera del nord de Finlàndia amb el seu llenguatge brutal i líric.

Imatges gelades narra històries de la vida dura i de la cadena de submissions que es mantenen generació rere generació. Malgrat tot, en el nucli més íntim d’aquesta vida s’hi troben el carinyo i l’esperança. El tema que nodreix l’obra és l’amor, que resulta ser tan absolut i decisiu que potser per a l’home és excessiu.

Apunts sobre el text

Vaig anar per primer cop a Finlàndia l’any 2005, en una estada de sis mesos que vaig fer gràcies a una beca Erasmus. Des d’aleshores, conèixer Finlàndia ha sigut descobrir un dels països petits més estranys del planeta. Un país amb una marcada personalitat excèntrica, gens lleugera. Els finesos són introvertits, tenen un dels idiomes més difícils del món, han de trencar el gel per poder sortir del país durant l’hivern, viuen de nit la meitat de l’any, són sovint (auto)considerats els pobres entre els idíl·lics països nòrdics, no són gens donats a expressar els seus sentiments en públic, és el país amb menys corrupció i el més democràtic del planeta, però aquell en què l’alcohol és el principal problema nacional i on es fan campanyes als autobusos per motivar la gent a mirar a qui es té assegut al costat. Un país que evidencia les parts més fosques de l’ànima humana. Des del primer moment, el seu caràcter em va intrigar i impactar, i el seu teatre no em va deixar indiferent.

Imatges gelades serà el tercer text finès que dirigiré. Els dos anteriors, Puputyttö (la chica conejita) i The Little Jesus, eren de Saara Turunen, la persona que m’ha obert la porta amb molt d’amor cap a aquest país i les seves dures i fràgils persones.
Imatges gelades torna a ser un text atrevit i diferent que es mou àgilment per l’univers intern de l’home però que alhora deixa veure els racons més marginals de la societat. A Imatges gelades allò privat i íntim i allò polític i social hi són inseparables i en ella s’hi manifesta una permanent preocupació per l’ésser humà, amb un sabor amarg a destí tràgic per la seva foscor exposada sense por. Un pot veure fàcilment que Kristian Smeds és un melancòlic contacontes. Melancòlic perquè, amb la seva passió per explicar, segons el seu punt de vista, ha fet tard en la història de la humanitat. El seu diagnòstic del temps actual és clar i contundent: “el temps s’acaba, el temps de la ficció s’acaba, boom, boom”.
Els temes fonamentals de la peça s’eleven com a grans temes. La família, la hipocresia de la família, la submissió generacional, la família com a organització de la societat, com a base i estructura social. La religió, el model religiós imperant, la religió com a eina per enfrontar-se al món i als seus misteris, que atorga un aire tràgic a la peça i al món quan sembla estar arribant al final. L’amor, que representa l’esperança, la llum, però amb una part fosca i tràgica alhora. I també Finlàndia. Smeds viatja fins a un lloc inhòspit del país, on pot trobar la personalitat més autèntica per aprofundir en l’esperit d’aquesta gent i d’aquesta terra.
Imatges gelades és una obra salvatge, enèrgica i polifònica que pot tenir moltes interpretacions. El propi autor deixa espai per a la improvisació en el text i permet un ple ús dels mitjans més propis de l’art dramàtic. El seu llenguatge és brutal però fluid i natural. Un plaer per dirigir-la.

Alícia Gorina