Kalàixnikov (Món de Llibres)

Ella diu que ha crescut tan de biaix i perifèrica com pot a Bufalà: ben als afores, ben limítrof. Decreix l’adolescència escoltant grunge, punk, thrash, i descobrint l’escalf coent de la literatura. S’hi engresca. Fa Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Després, comença una tesi doctoral (en curs) sobre La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal, i és a partir d’aquí —i de Rodoreda, Blai Bonet, Poeta en Nueva York, Alejandra Pizarnik, els forats de Sade o l’insomni de Maria Cabrera— que tanta perifèria i tanta desacceleració post-humana li resulten, finalment, dicibles. L’any 2015 veu la llum el seu primer poemari, Dents de polpa (AdiA Edicions), i l’any 2017 guanya el Miquel Àngel Riera de Manacor amb el seu segon poemari, Kalàixnikov (Món de Llibres), que presentarà a ALCOOLS.