La cadena del fred

Una història de somnis ultracongelats en l’era neoliberal.

Si el somni de la raó produeix monstres, què produeixen els somnis del neoliberalisme? 

Una mare s’envia missatges xifrats amb el gerent d’una marca de llet a través dels codis de barres dels brics. Un pare, antic militant del PSUC, construeix una Espanya en Miniatura on per fi es compleixen els seus anhels revolucionaris. La Lola, la filla, es carteja amb una marca de patates fregides. 

Una família, en definitiva, intenta fer una vida normal. Però què passa si algú desxifra el missatge de la mare? Si el pare construeix el seu país ideal? Si una patata fregida congelada respon el missatge de la Lola? 

Aquest és un viatge a l’inconscient col·lectiu del capitalisme de la mà del màrqueting del menjar brossa als anys noranta. Un viatge pels congeladors industrials i la cadena de distribució de l’aznarisme fins a la taula de les classes treballadores on es van devorar les polítiques que van alimentar l’ideal capitalista… fins la crisi del 2008. Què se n’ha fet d’aquell projecte? A través del somriure congelat d’una patata fregida, La cadena del fred recorre la mal·leabilitat d’aquells somnis desglaçats que s’han convertit en malsons sinistres, però que també –potser– poden esdevenir radicals subversions del desig. 

Amb aquesta obra, la dramaturga Yaiza Berrocal, va guanyar el Premio Nacional Calderón de la Barca 2020.