Llumeneres

L’any 1518, a Estrasburg, va donar-se una plaga estranyíssima. Es diu que la pacient zero va ser Frau Troffea: un dia va sortir de casa i es va posar a ballar, en trànsit. Van anar passant les hores, van anar passant els dies i s’hi anava sumant gent. En una setmana eren vora 40 ballarins, en un mes gairebé 400. Els ballarins van morir d’atacs epilèptics, d’infarts i d’esgotament. Mai s’ha arribat a saber si va ser la pressió d’una crua societat feudal o una possessió col·lectiva el que va causar aquesta estranya epidèmia.
Les autoritats instal·len un espai habilitat per expiar els mals ballant. Comencen a sortir criatures estranyes, caps parladors, àngels amb ulls a les ales i conills que abans eren núvols.

Sota la direcció de la Montse Colomé, amb la proposta sonora d’en Sergi Ruiz, les llums de la Sílvia Valls, i acompanyats per l’Anna Vilamú, l’Oriol Sauleda treu paraules entre el públic que és convidat a ballar, perquè ballant la gent s’entén i és molt més tard del què et penses. Espectacle engegat per Andreu Gomila, basat en el llibre de poemes homònim.

Tots teniu una funció,
que és ballar fins a extenuar-vos,
a insistir per devoció
a servir la vida amb garbo.
Som al punt de la cocció.
Soc el boig que just escarbo
quin sentit té la cançó.

Festival Alcools, poesia en escena

La poesia ho és tot i no és res. És una flor en un jardí tancat, una escopinada a la carretera, un record dolç d’infantesa, un cop de puny damunt la taula, un crit i un silenci. I el festival ALCOOLS, des que va néixer el 2015, gràcies a l’impuls de l’enyorat Hermann Bonnín i sota la inspiració d’Apollinaire, busca posar en escena la poesia contemporània amb l’ajuda dels amics dels poetes, músics, intèrprets, artistes, filòsofs, i tothom que pensi que, avui dia, la paraula té valor.

Passaran les crisis, les guerres, els sotracs, els aldarulls, però sempre hi haurà un poeta que, enmig del caos, alçarà la veu per exclamar, com Sylvia Plath, que està posseït per un crit. ALCOOLS vol ser el recer dels mots, dels que els diuen i dels que els escolten, una cerimònia única en temps, com sempre, incerts.