El lugar donde rezan las putas o Que lo dicho sea

El fundador i director de la Sala Beckett de 1988 a 1997, José Sanchis Sinisterra, hi torna amb El lugar donde rezan las putas, una comèdia interpretada per Paula Iwasaki i Guillermo Serrano. Un text amb el qual l’autor vol abordar com podria ser un “teatre en temps de ràbia”.

Amb aquesta obra, Sinisterra retorna a la seva època de “teatre en el teatre” que tan bé li va funcionar amb muntatges com Ñaque o de piojos y actores, ¡Ay, Carmela!, Pervertimento y otros gestos para nada o El cerco de Leningrado.

Sinopsi

Una parella de joves actors s’afanyen per crear un espectacle que s’ajusti a les seves aptituds artístiques i a les seves possibilitats econòmiques. Entrellaçant l’humor, la fantasia i la política, els protagonistes volen crear un nou estil teatral, un teatre de ràbia que exposi la crítica social que impera als carrers. Un joc amb un seguit d’enigmes que aspiren a suscitar altres tantes preguntes en la ment de l’espectador.

És possible? Pot el teatre usar els seus poders d’evocació i invocació per reescriure la Història, per reparar els perdedors, per recuperar allò que hauria pogut ser i no va ser? L’espectacle no pretén respondre aquestes preguntes, però si suscitar-les, juntament amb moltes altres, i deixar-les vagarejant.