Maria Isern

El 2017, Maria Isern (Vic, 1994) va guanyar el premi Francesc Garriga de poesia jove amb Sostre de carn, un llibre que ens va descobrir una autora que parla sobre la fantasia de l’expansió infinita d’un cos i dels plaers i frustracions de l’experiment. Amb Rusc (2023) continua l’expansió i la trenca a estones. Abraça la interacció de moviments i paisatges, de trobades i distàncies entre els cossos d’un jo i un tu mutants. Casa fràgil i compacta, la seva arquitectura s’estira, elàstica, creixent per poliglòssia; també es condensa, viscosa, per la mel que circula travessant cada una de les seves bresques poroses. Erigeix ciutats-colònia i les enfonsa: també és una nova història de l’amor i altres monstres.

Festival Alcools, poesia en escena

La poesia ho és tot i no és res. És una flor en un jardí tancat, una escopinada a la carretera, un record dolç d’infantesa, un cop de puny damunt la taula, un crit i un silenci. I el festival ALCOOLS, des que va néixer el 2015, gràcies a l’impuls de l’enyorat Hermann Bonnín i sota la inspiració d’Apollinaire, busca posar en escena la poesia contemporània amb l’ajuda dels amics dels poetes, músics, intèrprets, artistes, filòsofs, i tothom que pensi que, avui dia, la paraula té valor.

Passaran les crisis, les guerres, els sotracs, els aldarulls, però sempre hi haurà un poeta que, enmig del caos, alçarà la veu per exclamar, com Sylvia Plath, que està posseït per un crit. ALCOOLS vol ser el recer dels mots, dels que els diuen i dels que els escolten, una cerimònia única en temps, com sempre, incerts.