Memo

Presentació

Interpretada per tres performers, deu magnetòfons, un vídeo VHS, una sandvitxera elèctrica i desenes de globus inflables, Memo explora els mecanismes de construcció de la memòria a través d’una posada en escena recolzada en la dansa, la creació sonora i el vídeo en directe.
Una determinada experiència posa en marxa el nostre cervell i de cop queda fixada com a record en la nostra memòria. En un primer moment sembla que el record és fix, però les imatges que atresorem amb voluntat perenne canvien constantment: són contaminades per noves experiències, alterades per elements d’altres records semblants i pentinades pel temps.
Memo succeeix a la Secció d’Aniversaris Singulars de la Memòria d’una persona qualsevol, on tres individus esperen pacientment l’entrada de les experiències d’aquesta persona i s’encarreguen de construir, mantenir i transmetre els seus records, en una lluita constant per conservar-los immutables. I és que, segurament, aquesta lluita contra la inexorable caducitat dels records, tot i saber-la estèril i abocada al fracàs, està al nucli d’allò que ens defineix com a éssers.

Formalització

Com és habitual a les produccions de l’Agrupación Señor Serrano, Memo es formalitza a través de la barreja de llenguatges i disciplines. Un grup de tres ballarins-performers conforma el cos físic de la peça, a través de la coreografia i, sobretot, de partitures de moviment i acció. Ells suporten el pes principal de la dramatúrgia a partir de l’execució de les diferents escenes, basades en la manipulació d’objectes, coreografies, elements multimèdia i altres recursos físics i visuals.
Com ha estat recurrent en la nostra trajectòria, la captura de vídeo en viu i l’aplicació d’efectes d’imatge en temps real és una de les eines més destacades de la peça, augmentant, fraccionant, multiplicant o deformant allò que passa a escena per afegir significat a l’acció.
El resultant final de Memo és el d’una peça de teatre visual/dansa amb predomini de la composició plàstica, sonora i gestual.