Espectacle

Més enllà de la foscor (quatre maneres d’apagar el llum)

de Cristina Cordero, Denise Duncan, Salvador Sánchez y Núria Vizcarro
Dates
Del 22/02/2012 al 26/02/2012
Horari

Dimecres estrena a les 22h

De dijous a dissabte a les 21.30h
Diumenge a les 18.30h

Durada
1h 20min
Espai
Sala Beckett – Gràcia
Preu
18€

Sinopsi

Més enllà de la foscor (quatre maneres d’apagar el llum) posa en escena quatre textos, quatre històries que tenen com a punt d’unió el concepte de foscor i que funcionen de manera independent l’una de l’altra. La primera història parla dels monstres que els nens tenen als armaris; la segona presenta les mil i una veus que parlen dins d’un cervell i les pors que hi habiten; la tercera, del record d’un ésser estimat, i la darrera narra amb humor allò que podia ser i no ha estat per culpa d’un accident produït per l’enlluernament

(u)
Quan era nena, matava els monstres que poblaven els armaris amb una escombra. Si no tenia escombra, els matava amb qualsevol bastó, de ferro o de fusta, l’únic que em calia era un bastó. A tu t’ho explicava tot, encara que no et veiés el rostre. Tu i la teva ombra no em fèieu mai por. Ara que m’he fet gran torno aquí a la fosca per explicar-te’n la raó.

(dos)
Dues dones conversen amb el record present d’un ésser estimat que els genera una gran contradicció. Una sola dona conversant amb un record gairebé palpable. Ho fa des de dos moments diferents de la seva vida, separats entre si per més de 30 anys. Una mena de discussió generada per la impossibilitat d’emetre un sol judici vàlid davant la polièdrica visió que es té d’una persona.

(tres)
Quan un està al límit de les seves possibilitats, un viatge de tornada a casa després d’una jornada qualsevol es converteix en una llarga travessia per arribar a aquest lloc on creu que se sentirà segur i podrà descansar. Una mena d’odissea per les mil veus que poblen un cervell, cercant un llum per encendre i guardar-se de les pors que edifica damunt de rostres anònims que transiten diàriament pel seu voltant, on res no és el què ens sembla i la ment no vol callar.

(quatre)
Quatre persones dins d’un cotxe pateixen un tràgic accident per la carretera d’una serralada balear degut a un excés de llum. Això comporta un moment òptim per començar una reflexió sobre què hagués pogut ser de les seves vides en cas de fer unes coses o bé unes altres.

Quatre maneres diferents d’apagar la llum.

Els autors

Idea original i creació: Joan Arqué i Gemma Raurell
Dramatúrgia: Cristina Cordero, Denise Duncan, Salvador Sánchez i Núria Vizcarro
Direcció: Joan Arqué

Intèrprets: Dani Arrèbola, Bruna Cusí, Òscar Mas i Lavínia Vila

Disseny i construcció d’escenografia: Gemma Raurell
Disseny i confecció de vestuari: Rosa Lugo
Creació musical: De Mortimers
Disseny d’audiovisuals: Edu Alter, Paula Pin, Pauet Riba i Maus
Ajudant de direcció: Judith Pujol

Una producció de Taaroa Teatre i Teatre de l’Aurora