Penev

Sinopsi

Fins a on estàs disposat a arribar quan te’n adones que tot el que has fet en aquesta vida no ha servit de res? Penev explica la venjança d’Antonio després de la mort de la seva mare en ensopegar amb un llambordí en un carrer oblidat. Això el porta a canviar el rumb de les coses, el destí de la seva vida i el de qui es posi al seu davant: caigui qui caigui.

Teatre i futbol s’uneixen en aquesta història plena d’ironia i frustració. Penev va ser un davanter búlgar que es va fer conegut després de la seva arribada al València. Després va passar per l’Atlètic de Madrid i finalment pel Celta de Vigo. Era un gegant amb cara de nen que va fer creure a molts que aquells equips algun dia guanyarien alguna cosa. Però el triomf sempre acostuma a ser pels mateixos. Dels que deixen els llambordins solts per ensopegar amb ells. Penev és el partit arreglar de les nostres vides.

Neix Penev

Lubo Penev va arribar al València quan jo tenia catorze o quinze anys. Des de la finestra de la meua classe, en el col·legi del Pilar, veia totes les vesprades com s’alçaven les banderes a la part alta dels mastelers que coronaven el fons nord de la General de pie de Mestalla, a l’altre costat de Blasco Ibáñez, marcant la classificació i amb açò, la disputa amb els companys, molts del Madrid, aleshores. (Cap del Barça. Messi no existia. Els capellans del col·legi eren quasi tots de la Reial Societat). Mestalla tenia el seu magnetisme discret fins que un dia no sé quin president va decidir folrar-lo de ciment prometent tantes coses que mai es compleixen al més pur estil valencià (que no valencianista). Jo vaig viure el meu sentiment “xe” amb poques expectatives, ja que mai vaig recordar un títol. El meu avi em va portar a veure el Matador alguna vegada i el meu pare al mundial del vuitanta-dos en aquell partit contra Hondures. Però tot eren esquenes i cames de gent més alta que jo que no em deixaven veure la grandesa de la gespa perfecta.

L’arribada de Penev al València, de Hiddink, de Leonardo i d’altres pocs astres més em van retornar la fe i la il·lusió de veure bones vesprades de futbol a Mestalla després de tedioses jornades veient aquell Tomás passant la pilota cap a darrere una vegada i una altra. Em vaig traure el passe i em vaig barrejar entre Yomus primer i entre Gol Gran després. Tot en el futbol és il·lusió. Il·lusió i decepció, però més il·lusió. I d’ací naix el meu text Penev. Jo tenia il·lusió per aquesta ciutat, per aquell equip, pel teatre, pels camins que començaven, per les noves voreres… Però vivim en una terra de paella plena de pedres als camins. Som una societat lesionada per a tota la vida. Amb un lligament creuat al límit i amb una coixesa crònica.

Xavo Giménez

La companyia

La teta calva s’emmarca en les denominades companyies emergents. És per açò que la seua trajectòria com a companyia és de curta durada, però no així la dels seus components. Es forma l’any 2013 després de més de quinze anys de trajectòria individual dels seus dos fundadors, Iaia Cárdenas i Xavo Giménez. Tots dos han desenvolupat treballs d’escenografia, direcció escènica, fotografia teatral, dramatúrgia i interpretació amb diverses companyies professionals, com ara La Pavana, Teatres de la Generalitat Valenciana, Albena Teatre, La Dependent Cia, Combinats, Oscura Teatre, El Punt G, Lupa Teatre, Teatrencompanyia, Perros Daneneses, Companyia Teatre Micalet, L’Horta Teatre, Teatro El Extranjero (Buenos Aires), Purna Teatre, Escola de l’Actor de València, Escola de Teatre Escalante o Escola Off, entre d’altres.

Com a companyia, inicien la seua marxa amb el text de Xavo Giménez Àrtic, estrenat a l’Espai Inestable i posteriorment a la Sala Ultramar de València el 2014. El següent treball, actualment en gira nacional, és Penev, també de Xavo Giménez. Penev s’exhibeix en festivals nacionals com la Fira Internacional de Teatre d’Osca i en ciutats com Madrid, Barcelona, Zaragoza, Valladolid, Alcoi, Castelló o València.

Iaia Cárdenas estrena el seu text Adéu Encara en el projecte Iberoescena a la ciutat de Buenos Aires amb la companyia Hongaresa. Aquest text, dut a escena sota la direcció de Xavo Giménez i l’argentí Mariano Stolkiner, ha estat seleccionat per l’SGAE per a ser editat en la seua col·lecció Teatre Exprés per a joves dramaturgs. Adéu Encara va guanyar el premi Ciutat Alcoi en la seva XL edició. Iaia Cárdenas treballa actualment en el seu últim text, Síndrhomo, seleccionat en el festival Cabanyal íntim per al maig de 2015.

La Teta Calva va estrenar l’abril de 2015 la seua última producció, Llopis de Xavo Giménez, un monòleg que s’endinsa en nous llenguatges audiovisuals i sonors. El teatre de La teta calva transita entre les dramatúrgies socials on la persona i el seu desestructurat entorn són les peces de cadascuna de les seues obres. Un teatre proper i basat en la paraula, en la proximitat i, per sobre de tot, en l’actor com a eina fonamental del teatre.