Psicosi de les 4.48

Arriba, dins del cicle Les condicions del cervell, una de les obres més emblemàtiques de la dramaturga anglesa Sarah Kane: Psicosi de les 4.48. La reposició del monòleg, interpretat per Anna Alarcón, vol ser també un homenatge pòstum a Moisès Maicas,  director del muntatge, que va morir el passat mes de juny.

Aquest espectacle forma part del cicle Les condicions del cervell

Sinopsi

Psicosi de les 4.48 explora la regió de la ment que la majoria d’éssers humans desitjaria no haver de visitar mai, però de la qual moltes persones no poden escapar. És un territori habitat per les veus. El fet que l’obra fos escrita quan Sarah Kane patia una depressió profunda, una circumstància més destructiva que creativa, demostra l’acte de generositat de l’autora. Que la peça sigui un acte, una creació escènica d’una qualitat inusual és, certament, un heroisme.

El suïcidi sempre ens interroga, i el suïcidi d’una escriptora planteja una pregunta que els vius cerquem de respondre. Inevitablement, l’ombra de la mort de Sarah Kane plana sobre tota la seva obra, i això pot fer que llegim els seus textos buscant un diagnòstic, escoltant els crits sords que demanen ajuda. El repte dels lectors de la darrera obra de Sarah Kane és deixar de buscar a l’autora entre les paraules de la peça i transportar el text cap a la seva pròpia realitat; això els ajudarà a reconèixer la por que senten i els impulsos que els mouen en relació amb un acte autodestructiu que sovint preferim ignorar.