El que no es diu
De dimecres a dissabte, 19:30h
Diumenge, 18:30h
Sinopsi
Una parella que trenca i una veritat de la qual no n’han volgut parlar. Ara tots dos s’enfronten a una revelació que els marcarà un camí diferent per a cadascú. Un camí que és tan just com necessari: un final que també és un principi. Tancar ferides, prendre consciència, acceptar la responsabilitat, perdonar-se, trobar respostes, fer-se preguntes.
Mitjançant la conversa d’una parella, El que no es diu fa pujar dalt de l’escenari la realitat silenciada del que es coneix com a “cultura de la violació”, aquella dinàmica tan arrelada en la nostra construcció social i sentimental que fa que permetem conductes, que encobertes per l’amor, el desig i la necessitat de respondre a les expectatives d’un imaginari adquirit, perpetuen la pràctica de la violació. Es tracta d’una cosa tan comuna i silenciada que ens pensem que no existeix. Però alhora és tan comuna i tan propera que, si cadascú de nosaltres reviséssim la nostra biografia sencera, tots acabaríem trobant-la. A tots i totes, de manera clara i inequívoca, se’ns faria present a la memòria la violació, ja sigui en forma de cas aïllat o d’abús repetit. Tots i totes, sense excepció, descobriríem que algun cop vam ser víctimes i algun cop vam ser agressors. Una altra cosa és que mai no vulguem o no sapiguem dir-ho.
El que no es diu de Marilia Samper forma part del cicle #jotambé. Violències de gènere i estructures de poder que té lloc del 7 d’abril al 18 de juny a la Sala Beckett i que proposa una reflexió sobre les bastides de poder establertes i sobre les diferents eines que construïm per fer-hi front.
Marilia Samper forma part del projecte Fabulamundi. Playwriting Europe
Autoria i direcció: Marilia Samper
Repartiment: Muguet Franc i Xavi Sáez
Il·luminació i coordinació tècnica: Jordi Berch
Fotografia: Ferran Rivas
Imatge cartell: Paco Amate
Assistent de direcció en pràctiques (Col·legi de Teatre): Ferran Rivas
Distribució: Roser Soler Lluís
Agraïments: Albert Pascual, Roger Torns i Laura Daza
Una producció de La Pocket amb el suport de la Sala Beckett