Teresa Pascual

Tot passa baix ha consolidat Teresa Pascual (El Grau de Gandia, 1952) com una de les veus més interessants de la poesia catalana contemporània. Un llibre, premi Lletra d’Or 2023, en què dos presents, l’avui i l’ahir, convergeixen, on els matisos de la llum, i la importància de les finestres, s’imposen a la dualitat foscor-claror i el dins i el fora es comuniquen com a parts d’un mateix espai on el concepte de llindar, de lloc de pas, ajuda a relativitzar la importància de les coses.

Pascual va començar a publicar a finals dels anys 80 i, d’aleshores ençà, ha anat aixecant una poesia essencial, clara i de laberints transparents, on la precisió i el ser en el món ocupen un lloc central. Una poeta que, a través d’una aparença de paraula menuda, es confirma com a una de les nostres veus més captivadores.

Festival Alcools, poesia en escena

La poesia ho és tot i no és res. És una flor en un jardí tancat, una escopinada a la carretera, un record dolç d’infantesa, un cop de puny damunt la taula, un crit i un silenci. I el festival ALCOOLS, des que va néixer el 2015, gràcies a l’impuls de l’enyorat Hermann Bonnín i sota la inspiració d’Apollinaire, busca posar en escena la poesia contemporània amb l’ajuda dels amics dels poetes, músics, intèrprets, artistes, filòsofs, i tothom que pensi que, avui dia, la paraula té valor.

Passaran les crisis, les guerres, els sotracs, els aldarulls, però sempre hi haurà un poeta que, enmig del caos, alçarà la veu per exclamar, com Sylvia Plath, que està posseït per un crit. ALCOOLS vol ser el recer dels mots, dels que els diuen i dels que els escolten, una cerimònia única en temps, com sempre, incerts.