Absència. Enyor. Record.

És espantosa la quantitat de mort que conté la vida. I és alliberador adonar-se de la quantitat de vida que roman malgrat la mort. Com conviure amb la pèrdua d’un ésser estimat? Amb l’absència i el record que ens queda als que encara som vius? Què és el dol?

Volem crear un espectacle que parli del buit que suposa la pèrdua d’un ésser estimat. Com aquesta pèrdua et pot conduir salvatgement cap a carrerons sense sortida, indrets foscos que ni tan sols sabies que existien.

I, tanmateix, com aquesta pèrdua també pot ser alliberadora. Pot deslligar-nos de la inèrcia esgotadora que sovint porten els lligams intensos, sobretot si són de la gent que ha contribuït a fer-nos tal com som.

Volem explicar com la reconstrucció d’algú que ja no hi és pot esdevenir una obsessió. Una obsessió necessària, vital, que es pot transformar en una força creadora. I tanmateix, mostrar com aquesta mateixa obsessió pot esdevenir destructiva. Com, sense adonar-te, tot pot acabar sent una espiral de records difuminats que t’engoleix.

Què hi ha de cert en una història construïda a partir de records? Tots els records que tenim són fidels al que va passar de veritat? O són ciència-ficció? Potser inventem i manipulem els records a gust de cadascú per tal que la nostra pròpia història sigui suportable. Reconstruïm el record d’algú per tal d’acabar de conèixer-nos?

Totes aquestes preguntes i reflexions són el punt de partida d’aquest laboratori de teatre format per persones procedents de diferents disciplines escèniques.