Laboratori Peripècies
El Laboratori Peripècies està format per Agnès Busquets, Carles Martinho, Carlos Solsona, Edgar Moreno, Eloi Sànchez, Francesca Vadell, Joan Martínez, Lara Díez, Laura Fité, Laura Porta, Lourdes Noguera, Mar Esteban, Maria Eugènia Casanovas, Marian De la Chica, Martí Gallén, Míriam Monlleó, Nan Vidal, Núria Sanmartí, Óscar Jarque, Rafaela Rivas, Ramon Bonvehí, Roc Esquius, Rosa Molina, Sergi Belbel, Xavier Pàmies i Marta Codina.
El laboratori Peripècies reuneix, des de fa quatre anys, actrius i actors, dramaturgs i dramaturgues, participants de cursos d’interpretació i escriptura impartits per Sergi Belbel a la Sala Beckett.
A partir del concepte aristotèlic de peripècia (rebot de l’acció d’un fet puntual que canvia els esdeveniments, etc.), el laboratori es proposa com a objectiu crear, cada any, un projecte teatral al voltant d’un tema vertebrador.
La temporada 2016-2017, l’eix central de l’espectacle Fantasmes: Històries de Pau i Justícia va ser la memòria. Hi vam donar cos i veu als records que havien quedat atrapats entre les parets de l’antiga Cooperativa Pau i Justícia.
La temporada 2017-2018 vam posar el focus al voltant de la idea del temps. D’aquesta investigació va sorgir l’espectacle de ficció IF-FI, sobre dues nissagues barcelonines que s’entrecreuen fatalment el 30 de gener de 1938 sota la caiguda d’una bomba a la Plaça Sant Felip Neri. Un espectacle en què vam experimentar amb la forma teatral i vam pervertir la noció de linealitat del temps segons els cànons aristotèlics.
La temporada 2018-2019 vam realitzar una investigació al voltant del gènere del terror, preguntant-nos per què és impossible d’assolir en teatre. Partint d’aquí, vam elaborar un espectacle experimental anomenat POR, fent servir tot l’edifici de l’antiga cooperativa a les fosques com a escenari d’un relat fragmentat i en què l’objectiu principal era desubicar i incomodar l’espectador.
Durant la temporada 2019-2020, i coincidint amb el cicle Memento Mori. Recordem-nos de morir, el grup Peripècies es proposa realitzar una investigació al voltant del tema de la mort. Generalment, en teatre, la mort sempre ha anat associada a la tragèdia: Antígona, Hamlet, Willy Loman, etc. De fet, la mort representada, teatralment, sol indicar el final d’una obra. Però, i si la mort, en el teatre, no fos un final? I si fos un principi? Partint d’una recerca sobre la memòria del barri, dels seus morts, d’aquells que habiten o transiten el cementiri, el grup es proposa, aquesta nova temporada, realitzar un espectacle que sigui un cant d’amor a la vida. Una celebració de la mort.