Alícia Gorina

Llicenciada en Dramatúrgia i Direcció per l’Institut del Teatre de Barcelona (Premi extraordinari 2008).

Entre els anys 2005 i 2022 ha dirigit diversos espectacles, entre els quals destaquen Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema de l’Eixample i vaig decidir convertir-me en un om (Teatre Lliure, 2021), Solitud de Víctor Català (Teatre Nacional de Catalunya, 2020), In Wonderland, creació col·lectiva (Festival Grec, 2019), Blasted de Sarah Kane (Teatre Nacional de Catalunya, 2018), Déu és Bellesa de Paavo Rintala i Kristian Smeds (Teatre Maldà, 2017), Watching Peeping Tom d’Alícia Gorina (Festival Temporada Alta, 2014), Frontex (dins l’espectacle Fronteres) de Falk Richter (Teatre Nacional de Catalunya, 2013-2014), Si Déu és Bellesa, la Bellesa existeix? d’Albert Arribas (Festival Grec, 2013), Imatges Gelades de Kristian Smeds (Sala Beckett, 2012) i Puputyttö, la chica conejita de Saara Turunen (Sala Beckett, 2010).

També ha treballat com a ajudant de direcció, productora, professora i com a responsable del Programa Educatiu del Teatre Lliure.

Ha sigut membre del consell de redacció de la revista (Pausa.) de la Sala Beckett i és membre fundador de l’Associació Artística Indi Gest.