Anton Tarradellas

Anton Tarradellas rep la Història per herència. Fill i nét de catalans, la seva trajectòria, el lloc mateix de la seva naixença, lluny del seu país, són el resultat de les conviccions i de la militància d’un home i de la lluita per la supervivència de tot un poble. Anton Tarradellas és net de Josep Tarradellas i Joan, que va ser escollit president de la Generalitat de Catalunya a l’exili l’any 1954, càrrec que va ocupar fins a les primeres eleccions democràtiques del 1980.
El 1997, Anton Tarradellas comença estudis d’història i de ciències polítiques a la Universitat de Lausana per acabar orientant-se cap al teatre el 1999. El 2001, Anton s’instal·la a Bèlgica, on estudia interpretació a l’INSAS de Brussel·les (Institut National Supérieur des Arts du Spectacle). Actua, entre d’altres, en espectacles per a joves i en grans projectes, com ara Electre al Théâtre National de Belgique (dir. Isabelle Pousseur), Oedipe à Colone al Théâtre Varia (dir. Vincent Sornaga) o La Tempête al Théâtre Océan Nord (dir. Julie Annen), totes elles a Brussel·les.  Les preferències d’Anton el porten sempre a triar les qüestions generacionals, de transmissió, d’herència, de memòria. També participa en una gran aventura teatral: l’obra Guerre de Rainald Goetz, un espectacle de cinc hores representat per episodis amb un cor de 15 actors.
Paral·lelament al seu treball d’actor, Anton Tarradellas es llança a l’escriptura i a la realització de cinema documental. En el seu primer curtmetratge, Les Tilleuls, ens parla de la pulsió de la vida durant la vellesa, filmant la realització d’un taller de teatre dins d’una llar d’avis.

A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi ha pogut veure La balada dels històrics anònims, coescrita amb Ivan Fox (2012).