David Mamet

Autor dramàtic, guionista i director de cinema nordamericà. Va estudiar teatre al Neighbourhood Playhouse School of Theatre. Les seves primeres peces –Lakeboat i Duck Variations (1970) – recorden el teatre d’Edward Albee i evidencien el seu talent per al diàleg i per a l’ús del registre col·loquial. El 1974, amb Sexual Perversity in Chicago, obté el Jefferson Award, i el 1975 aconsegueix triomfar a Broadway amb American Buffalo. Aquesta peça, muntada per Al Pacino el 1980 i representada al National Theatre de Londres, el dóna a conèixer internacionalment. Life in the Theatre (1977) i The Water Engine (1977) consoliden la seva trajectòria en el món del teatre i de la ràdio.
Paral·lelament, també desenvolupa la seva activitat com a guionista de televisió i de cinema.

Com a director de cine debuta amb The House of Games (1985). Després del relatiu fracàs teatral d’Edmond (1982), el 1984 obté el premi Pulitzer de teatre amb Glengarry Glen Ross, una sàtira sobre el negoci immobiliari que portarà al cinema el 1992. Després de treballar amb Brian de Palma i Ron Silver, també el 1992 estrena Oleanna, una peça controvertida sobre la lluita entre generacions i sexes amb la qual obté l’èxit internacional. El 1994 fa l’adaptació de l’Oncle Vània, de Txèkhov, que servirà de base per al guió de Vanya on 42nd Street, de Louis Malle. En els darrers deu anys, la seva activitat teatral i cinematogràfica ha estat constant. En destaquen les adaptacions per al cinema d’American Buffalo (1996), The Spanish Prisoner (1997) i The Winslow Boy (1999), de Terence Rattigan, i els films Ronin (1998), State and Main (2000), Heist (2001) i Spartan (2004). Posteriorment ha estrenat els films Whistle i Joan of Bark: The Dog that Saved France i la sèrie de televisió The Unit, de la qual és productor. Pel que fa la teatre, els seus darrers èxits han estat Boston Marriage (1999) i Romance (2005).

A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi han pogut veure La màquina d’aigua (1999) i Els boscos (2006).