David Trueba

David Trueba va estudiar Periodisme i va començar a treballar a premsa, ràdio i televisió. El seu primer crèdit com a guionista va ser a la pel·lícula Amo tu cama rica (1992), a la qual van seguir títols com Los peores años de nuestra vida (1994), Two Much (1995), Perdita Durango (1997), La niña de tus ojos (1998), Vengo (2000) o Balseros (2002), únic documental espanyol nominat a l’Oscar fins ara.
La seva carrera com a director comença el 1996 amb la pel·lícula La buena vida, presentada a la Quinzena dels Realitzadors de Cannes. El 2000 va dirigir Obra maestra i el 2003 Soldados de Salamina, presentada a la secció Una certa mirada del Festival de Cannes.
El 2006 amb Bienvenido a casa va rebre el premi al Millor Director en el Festival de Màlaga. Aquell mateix any dirigeix al costat de Luis Alegre la pel·lícula-conversa sobre Fernando Fernán-Gómez, La silla de Fernando. Escrita i dirigida el 2011, Madrid, 1987 va ser seleccionada pel festival de Sundance. El 2013 va presentar Vivir es fácil con los ojos cerrados a la secció oficial del festival de Sant Sebastià, la pel·lícula que aquell any va rebre sis Premis Goya i va ser seleccionada per representar España als Oscar.
Casi 40, de 2018, va ser reconeguda amb el premi Especial del Jurat del Festival de Màlaga. El 2019 presenta Si me borrara el viento lo que yo canto, un documental sobre la figura de Chicho Sánchez Ferlosio. El 2020 estrena A este lado del mundo al Festival de Màlaga, pel·lícula que no va poder ser distribuïda a sales per la pandèmia sanitària.
Paral·lelament a la seva carrera en el cine ha mantingut la seva activitat literària i com a articulista de premsa. Ha publicat sis novel·les, totes elles a l’editorial Anagrama i traduïdes a més de deu llengües: Abierto toda la noche (1995), Cuatro amigos (1999), Saber perder (2008), que li va valer el Premi Nacional de la Crítica a la Millor Novel·la i ser finalista del prestigiós Premi Médicis en la traducció francesa, Blitz (2015), Tierra de campos (2017) i Queridos niños (2021). A Anagrama signa també dos quaderns breus d’assaig: La tiranía sin tiranos (2018) i Ganarse la vida (2020). Els seus articles de premsa han estat recollits en diverses antologies.