Davide Carnevali

Autor, director i teòric, actualment és artista resident al Piccolo Teatro di Milano i tutor del curs Authors Under 40 de la Biennale di Venezia Teatro.

És doctor en Arts Escèniques per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un període d’estudis a la Freie Universität de Berlín. A l’activitat acadèmica s’hi afegeix la de traductor del català, castellà i francès. Forma part del consell de redacció de les revistes (Pausa.) i Estudis Escènics i escriu per a diferents publicacions italianes i internacionals. També imparteix cursos de teoria del teatre i escriptura dramàtica en diferents centres acadèmics i universitats.

Com a autor, s’ha format en cursos amb Laura Curino, Carles Batlle, Martin Crimp, Biljana Srbljanović, José Sanchis Sinisterra, Hans-Thies Lehmann, John von Düffel, Simon Stephens i Martin Heckmanns. El 2009 Variazioni sul modello di Kraepelin és premiada al Theatertreffen de Berlín. Aquesta obra també s’endú el Premi Marisa Fabbri el 2009 i el de Les Journées de Lyon des Auteurs el 2012. Amb Come fu che in Italia scoppiò la rivoluzione ma nessuno se ne accorse guanya el 2010 el Premio Asti Teatro i el 2011 el Premio Borrello nuova drammaturgia. El 2012 estrena Sweet Home Europa amb una producció del Schauspielhaus Bochum i en forma de radiodrama per la Deutschlandradio Kultur. El 2013 guanya el Premio Riccione per il Teatro (premi nacional de nova dramatúrgia a Itàlia) amb Ritratto di donna araba che guarda il mare. Ha escrit i dirigit Ein Porträt des Künstlers als Toter per la Staatsoper Unter den Linden de Berlín (2018) i Lorca sogna Shakespeare in una notte di mezza estate per ERT Emilia Romagna Teatro Nazionale (2019).

Les seves obres s’han presentat en diversos festivals i temporades internacionals i s’han traduït a l’alemany, anglès, cantonès, català, castellà, estonià, flamenc, francès, hongarès, grec, polonès, portuguès, romanès i rus. Són publicades en català per Arola, en italià per Einaudi i en francès per Actes Sud Papiers. També ha publicat l’assaig Forma dramática y representación del mundo en el teatro europeo contemporáneo (Paso de Gato / Institut del Teatre, 2017).

A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi ha pogut veure Variacions sobre el model de Kraepelin (o El camp semàntic dels conills a la cassola) (2012) i La Peppa Pig pren consciència de ser una porqueta (2019).