Eduardo Mendoza

Fill d’un fiscal, Eduardo Mendoza va estudiar dret i va viure a Nova York entre 1973 i 1982, on va traslladar-se per treballar com a traductor per a les Nacions Unides. L’any 1975 va publicar la seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta, on ja es pot verificar el geni de l’autor per a intercanviar discursos i estils narratius. Aquesta obra, que bona part de la crítica moderna considera un punt d’inflexió en la literatura espanyola de postguerra i en què Mendoza aprofita per revisar el panorama de les lluites sindicals a la Barcelona de principis de segle XX, va rebre el Premio de la Crítica.

En total ha publicat més d’una dotzena de novel·les, entre les quals destaquen El misterio de la cripta embrujada (1979), La ciudad de los prodigios (1986), Sin noticias de Gurb (1990), El año del diluvio (1992), Una comedia ligera (1996), Mauricio o las elecciones primarias (2005) i Riña de gatos. Madrid 1936, amb la qual el 2010 va guanyar el Premi Planeta.

Eduardo Mendoza és autor de diverses obres teatrals, com ara Restauració (1990), Greus qüestions (2004) o Glòria (inèdita). També ha traduït Shakespeare (Marc Antoni i Cleopatra, 1995) i Arthur Miller (Panorama desde el puente, 2001, i Mort d’un viatjant, 2009).