Ernesto Sábato

Assagista i novel·lista argentí. Científic, amplià els estudis a París (1938), on treballà amb Irène Joliot-Curie, i a Massachusetts (1939). A París participà en els moviments artístics d’avantguarda i s’interessà d’una forma especial pel surrealisme. Novament a l’Argentina, exercí d’enginyer i explicà física a la Universitat de La Plata, d’on fou cessat per motius polítics.Dirigí Mundo Argentino (1955) i fou col·laborador de diverses publicacions de l’Argentina i d’altres països llatinoamericans i europeus. Fou el president de la comissió encarregada de l’informe sobre els desapareguts al seu país durant la dictadura militar (Nunca más, 1983), conegut com l’informe Sábato.El seu primer llibre, Uno y el Universo (1945), obtingué el Premio Municipal de producció filosòfica i científica de 1946. Té assaigs d’interès polític i polèmic: El caso Sábato: torturas y libertad de prensa. Carta abierta al general Aramburu (1956) i El otro rostro del peronismo: Carta abierta a Mario Amadeo (1956); i d’interès literari: Hombres y engranajes (1951), Tango, canción de Buenos Aires (1962), Los fantasmas de Flaubert (1967), Sartre contra Sartre (La misión trascendente de la novela) (1968) i Apologías y rechazos (1979).La seva obra com a narrador forma una interessant trilogia que, partint d’un subjectivisme exacerbat a El Túnel (1948), s’amplia a Sobre héroes i tumbas (1962), vers una meditació de la babilònica Buenos Aires i de la realitat argentina dins una profunda visió de la problemàtica del s. XX, fins a aconseguir en Abaddón el exterminador (1974) un extraordinari i irrefutable caràcter de document testimoni, molt sovint profètic, sobre la realitat argentina.És també autor del llibre de memòries Antes del fin (1998) i de dos volums que recullen articles i assaigs, La resistencia (2000) i España en los diarios de mi vejez (2004).El 1984 li fou atorgat el premi Cervantes.

A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi ha pogut veure Informe sobre ciegos (1995).