Franz Kafka

Escriptor txec en llengua alemanya. Fill de comerciants jueus assimilats a la minoria alemanya, estudià dret a la universitat alemanya de Praga i treballà en companyies asseguradores. Les relacions amb Felice Bauer, la seva promesa, Milena Jesenská, traductora al txec d’una part de la seva obra, i Dora Dymant, la seva darrera companya, marcaren fites en la seva vida i la seva obra. En vida publicà la narració Beschreibung eines Kampfes (Descripció d’una lluita, 1909), el recull de narracions i texts Betrachtung (Contemplació, 1910), el primer capítol d’Amerika titulat Der Heizer (El fogoner, 1913), les narracions Das Urteil (La condemna, 1913), Die Verwandlung (La transformació, conegut amb el títol de La metamorfosi en la majoria de les traduccions, 1915) i In der Strafkolonie (A la colònia penal, 1919) i el recull de narracions Ein Landarzt (Un metge rural, 1919), entre altres. Max Brod, amic i biògraf seu, en publicà el recull de contes Ein Hungerkünstler (Un artista dejunador, 1924), les tres novel·les llargues Der Prozess (El procés, 1925), Das Schloss (El castell, 1926) i Amerika (1927), i Beim Bau der chinesischen Mauer (En la construcció de la muralla xinesa, 1931), entre altres. La primera edició de les obres completes és del 1935. Influït per Schopenhauer i Kierkegaard, també fou decisiu per a la seva obra el racionalisme ètic de Franz Brentano.

A la visió existencialista del món s’uneix en Kafka el substrat hebraic del seu entorn social (la no-entesa dels seus personatges amb el món que els envolta i la lluita amb quelcom d’inabastable reflecteixen la tensió del jueu que vol integrar-se en una societat que el menysprea) i una sèrie de valors realistes (el món de la seva narrativa no és oníric, sinó producte, més o menys deformat, de la seva experiència personal).

A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi ha pogut veure El gran teatre natural d’Oklahoma, amb dramatúrgia de José Sanchis Sinisterra (1991).