Georg Büchner

Dramaturg alemany i escriptor de prosa. El talent de Büchner és generalment tingut en gran estima a Alemanya. Es considera que, de no morir tan jove, haguera adquirit la importància de Johann Wolfgang Von Goethe i Friedrich von Schiller.

Després d’especialitzar-se en idiomes, incloent-hi llengües modernes (francès, italià i anglès), va estudiar medicina a Estrasburg. Allà va conèixer la literatura francesa i el pensament polític. L’any 1835 va traduir dues obres de Victor Hugo: Lucrèce Borgia i Marie Tudor. Dos anys després, la seva dissertació Mémoire sur le Système Nerveux du Barbeaux (Cyprinus Barbus L.) va ser publicada a París i Estrasburg. Va ser influenciat per les teories comunistes utòpiques de François-Noël Babeuf i Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon.
Mentre continuava els seus estudis a Universitat de Gießen, va formar una societat secreta dedicada a la causa revolucionària. Va imprimir pasquins anomenats Der Hessische Landbote, dedicats a l’educació política (o adoctrinament, depenent del punt de vista) dels camperols. Tanmateix, en ser traït, Büchner va haver d’abandonar Alemanya i fugir a França.
L’any 1835 va veure publicada la seva primera obra teatral, Dantons Tod (La mort de Danton), seguida per Lenz (que aviat va ser prohibida). L’any 1836 va escriure la seva segona obra teatral, Leonce und Lena. La seva obra inconclusa i més famosa, Woyzeck, és la primera obra literària en alemany amb personatges pertanyents a la classe treballadora. Publicada pòstumament, va ser la base de l’òpera Wozzeck d’Alban Berg, estrenada l’any 1925.

Va morir a Zuric, poc després d’haver donat una classe a la Universitat, als 34 anys.

D’aquest autor, a la Sala Beckett s’ha pogut veure Woyzeck (2014).