Hanokh Levin

(Tel Aviv, 1953-1999)

Hanokh Levin és un dels dramaturgs més estimats d’Israel. Autor de més de cinquanta obres de teatre, també ha escrit poesia, sketchs, cançons, narrativa, guions i llibres per a nens. Prolífic i polèmic, les seves fosques comèdies, de gran perspicàcia psicològica, i la seva poesia triomfen entre el públic israelià.

Levin parla de la condició humana de la manera més lúcida, despietada, còmica, comprensiva i profunda. Les seves obres no proporcionen respostes, només preguntes. Totes les seves obres transcorren a Israel, però elles porten un missatge universal que supera el localisme. La mort –física i espiritual–, la tortura i la humiliació són temes recurrents en el món creatiu de Levin.

Levin va passar més de tres dècades provant de treure a la seva nació l’armadura de l’autoenhorabona, forçant-la a examinar el que ell considera la seva hipocresia i autoengany. En la seva crítica a l’eufòria i la satisfacció que va envair el país després de la victòria a la Guerra dels Sis Dies, va predir que aquesta actitud israeliana portaria a altres guerres.

D’aquest autor, a la Sala Beckett s’hi ha pogut veure Això sí que és vida (2003).