Héctor Arnau
Héctor Arnau va iniciar un periple vagabund en el món de les lletres com a traductor, passant al castellà una de les millors novel·les en llengua anglesa del segle XX: El tercer policia, de Flann O’Brien. Després de publicar el seu primer poemari El insomne i portar algun dels seus poemes a l’escena, va viatjar com a comediant per tota la península amb una fantasmagòrica companyia batejada com Los juglares cazurros. Amb ells va arribar fins a Porto, on va conèixer a dos músics locals, Rodrigo Neto i João Covita, amb qui va organitzar al Teatre Inestable de València i el 2005 l’espectacle musical Y el hambre y los ciegos, que es va convertir també en un llibre il·lustrat per l’artista lògicofobista Ruca Bourbon.
El següent monòleg, Nuevo amanecer del activismo folclórico, interpretat en les okupes més prestigioses del país, el va portar a conèixer al port de Barcelona El Barco de los Locos, una companyia marítima amb qui es va enrolar per actuar en l’estiu de 2006 per Sicília i per Malta. El 2007 va viatjar amb Nuevo amanecer del activismo folclórico a Mèxic de la mà de l’activista cultural Paco Inclán. El 2009 va estrenar una altra peça tragicòmica, aquest cop de temàtica religiosa, titulada Mi reino no es de este mundo, que va acabar convertida anys després en el poemari La pasión del hijo apático, publicat el 2014. Mentrestant, va dur a terme el 2012 el monòleg dramàtic El compasivo, programat a la instal·lació audiovisual d’Alba Sotorra War games.
Més tard, els seus dos anys de residència a Porto (2015-2017) li van servir per dur endavant l’obra Trascendencia y delirio en nuestra última revolución liberal, un entremès amb música en directe de l’arpista de Salamanca Angélica V. Salvi. També en terres portugueses va publicar amb Las Víctimas Civiles (grup de combat-rock del qual és cantant) el seu primer CD, un llibre-objecte dissenyat per l’oficina ARARA, titulat 40 años de éxitos del posfranquismo español. El feminista, que es va poder veure a la Sala Beckett l’any 2018 en el marc del cicle D.O.València, és la seva setena composició per a l’escena.