Henrik Ibsen

Les seves obres primerenques estan inspirades en la tradició escandinava i tenen un to clarament romàntic. Després de dirigir durant alguns anys un teatre a Christiania (1857-1862), va obtenir una pensió de l’estat noruec que li va permetre viatjar i instal·lar-se a Roma i, més endavant, a Dresden i a Munic (no tornaria definitivament a Noruega fins al 1891). En aquest període va escriure dues de les seves obres més notables: Brand (1866) i Peer Gynt (1867), dos poemes dramàtics en què va començar a donar mostres del seu acurat estil de reconstrucció del passat i dels trets psicològics dels personatges.

En les obres següents va trencar amb l’estil romàntic i va conrear històries realistes de caire social, com ara Els puntals de la societat (1876) o Casa de nines (1879). A poc a poc, la seva obra es va centrar cada vegada més en l’individu i les relacions personals, amb força trets autobiogràfics, com a L’ànec silvestre (1884). Henrik Ibsen va ser el gran dramaturg del seu temps i l’iniciador del teatre modern (especialment del drama). Va influir d’una manera molt especial en autors com George Bernard Shaw i Luigi Pirandello.

Obres destacades: Brand (1866), Peer Gynt (1867), Els puntals de la societat (Samfundets støtter, 1876), Casa de nines (Et dukkehjem, 1879), Espectres (Gengangere, 1881), Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882), L’ànec silvestre (Vildanden, 1884), La casa de Rosmers (Rosmersholm, 1886), La dama del mar (Fruen fra havet, 1888), Hedda Gabler (Hedda Gabler, 1890), Solness, el constructor (Bygmester Solness, 1892), El petit Eiolf (Lille Eyolf, 1894), Quan ens despertarem d’entre els morts (Når vi døde vågner, 1899).

A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi ha pogut veure El petit Eiolf (2011).